Condemnats al dilema PSOE o PP

Primera sessió del debat d'investidura per a l'elecció del president del govern espanyol amb la sensació que les coses no han canviat gaire. Lògic. Zapatero intenta projectar el país i resoldre les grans qüestions però no té la visió de fa quatre anys, quan semblava que volia liderar el gran canvi després de vuit anys d'aznarisme, amb grans fites com l'acord de pau amb ETA i la reforma cap a un estat federal. El líder socialista evidencia que ha baixa a la terra i que està més disposat a governar sense tenir aspiracions d'alt nivell (les socials ja estan molt avançades) i suposo que molt pressionat per la crisi econòmica que afecta la societat. Zapatero va exposar que està disposat a pactar els grans acords i els pactes d'Estat amb el PP i els aspectes molt més secundaris amb CiU per així tenir un aliat puntual. Comprensible. No tenir majoria absoluta i no tenir un aliat significa acords puntuals entre vestidors.

Però la nova societat d'avui tampoc perdona. El desgast mediàtic obliga a voler guanyadors que generin més i més i no defalleixin en l'intent. I per contra, els perdedors ja no semblen tenir quota de pantalla. Com dóna la sensació Rajoy, que ja té un estigma de perdedor que es demana que Esperanza Aguirre s'atreveixi a donar el cop d'estat que bona part del PP desitja. Als Estats Units, per exemple, el líder del PP ja estaria dirigint una fundació.

Entre aquesta dicotomia es presenta de desdibuixada aquesta legislatura per a Catalunya, entre els qui veuen la botella mig plena i d'altres que la veuen mig buïda. Entre l'antic talante del 2003, ara sembla que decente per a Zapatero, i els qui voldrien que sortís un portaveu dels 25 diputats del PSC i digués que amb Catalunya no s'hi juga. O sigui, aigua, balances fiscals, infraestructures i el Nou Estatut. En el fons, els cent dies de rigor abans de realitzar un primer anàlisi de la seva gestió. Bon dia i bona legislatura.


Música / Meravigliosa creatura # Gianna Nannini

PD: Un nou portal dels dietaris del segle XXI: Blocs amb estrella.

2 comentaris:

Pep ha dit...

Aquest bipartidisme deixa a Catalunya sense protagonisme i ens espera una legislatura com per treure el paraigües perquè podem quedar xops

Pep ha dit...

Aquest bipartidisme deixa a Catalunya sense protagonisme i ens espera una legislatura com per treure el paraigües perquè podem quedar xops