Sant Jordi és una diada especial per a Catalunya, però cada vegada més queda en evidència com n'és de prefabricada aquesta festivitat. Senyeres, sempre és un bon moment, llibres i roses per commemorar el nostre patró. El cavaller que va matar el drac ens aporta un sentit patriòtic un any més, tan sols un dia més dels 365, en una data que triomfaran més els llibres prefabricats per Sant Jordi que no els escriptors i escriptores que mereixen que es compri algun dels seus elaborats treballs. Per això ja sabem quins seran els més venuts entre els escollits, amb un pedestal ja reservat per a Carlos Ruiz Zafón. Si això ens passa, és evident pensar que és un símptoma més de la nostra societat, en general, consumidora i pràctica.
Però també hi ha homenatges merescuts en un dia com el d'avui, com el dedicat a Mercè Rodoreda. I entre els autors i autores que m'agradaria que tinguessin sort hi ha Virgina Woolf amb Londres, Reacciona Catalunya de Vicenç Villatoro, Incerta glòria de Joan Sales, Una lectora poc corrent d'Alan Bennett, Memòries I de Josep Benet i El meu ofici del mestre Espinàs. Tan de bo els llibreters els posin més a l'abast de les mans dels qui passegen.
* Tots els dracs de la nostra vida potser són princeses que esperen veure'ns bells i coratjosos. Totes les coses espaordidores no són res més que coses sense ajuda, que esperen que nosaltres les ajudem... *
Música / Roads # Portishead
Etiquetes de comentaris: Catalunya
4 comentaris:
Una festa catalana que va camí de convertir-se en festa espanyola... a la tele espanyola ja comencen a regalar-se llibres i roses com si ho haguessin fet tota la vida ;)
Si fos l'Albert Sáez ja series a la Corpo perquè tu mereixes. One kiss
M'agrada del teu comentari que no hi surti cap autor gironí. N'estic fins el gorro de la gent que els compra independentment del seu talent –escàs en el millor dels casos, nul en la majoria– només pel fet que han nascut aquí. Així i tot, trobo –és simple questió de gustos– que t'en falten molts, especialment de literatura contemporània estrangera –Amis, McEwan, Roth...– i espanyola –Mendoza, Marías...–.
Mirant-ho fredament, el Sant Jordi fa anys i panys que és una festa prefabricada. Com a mínim des del dia en què a un llibreter de Barcelona se li acudí promocionar els llibres aquest dia en commemoració dels òbits de Cervantes i Garcilaso.
Però, vaja, jo no li veig cap problema. M'estimo més que la gent celebri el Sant Jordi d'aquesta manera que no pas celebrin el Sant Valentí amb tota aquella parafernàlia kitsch.
Publica un comentari a l'entrada