El PSOE també pot fer exhibicions de musculatura de poder, com és el cas amb José Bono. Que sigui el president del Congrés demostra com s'articula el poder i com es pot ostentar per resoldre equilibris i rols entre diferents lideratges. Bono ara estarà engabiat al parlament espanyol i degut als precedents, des de Catalunya s'ha qüestionat amb tota la lògica del món el seu perfil. Recordo, fa pocs anys, quan un estiu vaig coincidir amb ell inesperadament a Conca quan era el president de Castella-la Manxa, la llarga conversa que vam tenir després d'un concurs de cavalls. Encara no entenc com ell no entén què és Catalunya.

Doncs bé, això va ser un diàleg d'unes hores a mitja tarda entre un grup de persones del seu entorn i alguns convidats afegits. I diria que Bono és un home que no enganya en les seves conviccions. Respecte el model d'estat, crec que encara ara deu el mateix que fa vint, deu i pocs anys. I a Catalunya el debat s'ha centrat en discutir i negociar la seva elecció. I no ha sortit bé. Ell serà, tal com estava previst, el president del Congrés i CiU i el PNB no s'han sortit amb la seva. Però CiU (patint debats interns com el de dissabte) i el PNB sumen 16 diputats quan, per exemple, el PSC en té 25. I em pregunto. No ho tenien millor els diputats del PSC per negociar un altre perfil al de Bono? I el dilema és: Què haurà votat Carme Chacón?

Música / Sympathy for the Devil # Rolling Stones

2 comentaris:

David ha dit...

La Chacón haurà votat el que li ha dit el Jose. I el Jose, que és molt guai, li ha dit que calia votar al Pp Bono, per així tenir-lo fora de circulació...

Anònim ha dit...

A qui va votar el teu amiguet àlex Saezzzz