Matí assolellat i primaveral. Quedem a l'Hotel Nord Gironí, a Sarrià de Ter. Arribo uns minuts abans i aprofito per creuar el Pont de l'Aigua, on hi ha dues plaques a l'entrada de cada pas. Penso en el meu avi matern perquè va ser un dels esforçats que va ajudar en la reconstrucció de l'any 1939, amb batallons de treballadors presoners de la guerra. Ara fa gairebé setanta anys i encara sento una il·lusió especial a cada pas, amb records de l'àvia quan m'ho explicava. Tant lluny de la nostra història però encara tan a prop.

Quedar amb persones que s'han dedicat a ajudar als qui més ho necessiten com a educadors socials sempre té quelcom d'especial. Crec que la seva vitalitat i les constants ganes de superar-se els fan especials. És el cas de professionals com l'Esther, que encara que ara treballi com agent de desenvolupament local a l'Ajuntament de Sarrià té un esperit vital. Dedueixo que fa de tot a la casa gran i entenc, a mida del que em va explicant, que és el que toca a fer a tots els professionals que defugen dels llums i taquígrafs en aquesta dimensió de consistoris. Té mèrit però també un preu personal: el de la constància per la proximitat amb el ciutadà. És quan la política és més propera a la societat i més es visualitza el poder de canviar les coses. I les vanitats, també, és clar.

Prové de Mollet del Vallès, però va marxar de casa als 18 anys. Recordem els seus inicis a Salt, amb l'admirat Salvador Sunyer. Quan duia a terme una feina "dura" amb persones discapacitades. També passa per les èpoques de Josep Turbau, Nicolás Pichardo ("un gran alcalde") i Roger Torrent, l'actual, a l'Ajuntament de Sarrià. "Sarrià és un municipi estrany. Ha patit molt però se n'ha sortit molt bé", comenta. Està empadronada a Banyoles, on resideix, i això també l'afavoreix per distanciar-se de l'entorn de la feina i alhora "d'un municipi que, tot i que és petit, té molta personalitat i molta força". Per això, destaca els serveis "de molta qualitat" que tenen els 4.300 habitants

Va parlant i va prenent un cafè amb llet que absorbint amb calma. "Sóc apassionada i m'agrada molt sentir la vida i tot el que faig", va relatant. A mida que va entrant gent a l'hotel per esmorzar els va saludant, tal com fa amb el cambrer. Parla de records i de moments, però m'agrada quan destaca que treballar amb persones discapacitades "t'ajuda a valorar les petites coses". I té raó. Però també admet que no vol ser ingènua i reconeix que, a vegades, "també cal enfadar-se amb el món". Per això, quan es barreja la política, el poder i la ciutadania demanaria que es concedís un Premi Nobel a qui creés un antídot contra la prepotència dels polítics. "Crec en la política però el poder fa canviar les persones". Gran raó.


Música / Gracias a la vida # Mercedes Souza

* Un cap, per intel·ligent que sigui, mai serà tan intel·ligent com deu caps junts *

* "Tinc una amiga a Banyoles que es diu Montse Jaén. M'agradaria que quedessis amb ella. Si l'hagués de definir diria que és una bona persona, que m'ha ajudat molt i que, a més, canta com els àngels. Admiro molt la gent que se n'ha sortit en aquesta vida i la Montse n'és una d'elles " *

* Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade, Jordi Bellvehí, Núria Carreras, Jordi Pascual i Esther Ferrero *

2 comentaris:

Club Saratoga ha dit...

Una gran dona, si senyor.

Club Saratoga ha dit...

Perdoneu per l'anterior missatge. No estic bé del cap. Pateixo depressions molt fortes i tinc doble personalitat. Això fa que sovint em pensi que sóc una altra persona. Vaig sovint al psiquiàtric i no m'han trobat encara sol.lució.