Al castellà no li cal Frankfurt

Debat obert una altra vegada sobre el català i el castellà al nostre país, amb massa connotacions polítiques intervencionistes. Polèmiques, negocis i declaracions interessades al marge, la Fira de Frankfurt és un certamen que Catalunya no pot desaprofitar. És cert que potser no cal dimensionar-ho, ja que tampoc som un país lector i se celebra a 2.000 quilòmetres, però prescindir de voler promoure la nostra llengua i rebutjar un lluïment com aquest, encara ens empetitiria més.

No cal valorar si tenim bons autors o no, calcular quantes editorials catalanes tenim i si es llegeix més en castellà o no... en el fons el que preval és que s'ha convidat la literatura catalana en un fira de referència mundial. I dit això, que alguns facin la sang que vulguin, que si fos a la inversa aquests alguns no lamentarien que el català no hi fos convidat. Com passa sempre. Aquesta vegada hem guanyat nosaltres. Disfrute-m'ho! I escoltant i llegint a segons qui, em venen ganes d'anar-hi.

Música / If you were coming in the fall # Carla Bruni

*Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos.D'homes dibuixats com jo se n'aprofiten els grans *

PD: La Gamba de Palamós compleix 40 anys. Són quatre dècades de plaers.

PD2: El 23 d'octubre es commemorarà el 30è aniversari del retorn de Terradellas. Trenta anys del llegendari «Ja sóc aquí!»

PD3: Brillant article de Jordi Sánchez a El País: Cuando la amenaza es un pañuelo.

PD4: Van néixer el 1982 i ja són 25 anys de la creació dels emoticones ;-)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A Frankfurt tinc un amic meu que hi va sovint no pas a llegir llibres, sinó a estirar el nervi. Si hi vas et puc passar l'adreça

Anònim ha dit...

Molt més brillant l'article d'Empar Moliner "La niña de ocho años que 'quiere'cubrir su pelo"
I el final: "...La Generalitatdebería ir preparandose para cuando salga la primera niña que declare que 'quiere' que le practiquen la ablación ¿O alguien duda que esto pasará?"
Eduart, els teus nens els duràs a col·legis de Salt?
Demagògia progre i simple com en Sanchez

Anònim ha dit...

Jo encara no li veig el sentit a Franckfurt i m'agradaria saber que ens costarà tot plegat.

Anònim ha dit...

Anonimament es poden dir moltes coses; però no és prograssia simple el que diu Sánchez, és la pura realitat. Si no aconseguim que les nenes musulmanes vagin a escola, segur que passarà lo de l'ablació perquè seran manipulades per la religió mal entesa. I no val dir a on portarem cadascú de nosaltres als nostres fills a escola, això sí que és demagògia...