Publicat per
Eduard Batlle
a
12:05:00 p. m.
Ségolène Royal serà la candidata socialista a la presidència francesa en les eleccions de la primavera. De moment, s'han acomplert els pronòstics que la donaven com a favorita i la seva brillant victòria davant Dominique Strauss-Kahn i Laurent Fabius ha provocat que algun analista ja la compari a la de Zapatero amb les primàries del PSOE. La Zapatero!, li diuen.
Alguns mitjans valoren que hagi fet de l'educació una de les seves prioritats polítiques -per cert, amb nota alta- d'altres no es deixen influenciar per la seva bellesa i el factor dona i consideren que serà la nova Margaret Thatcher: o sigui que no és tal dolça com sembla i s'acostaria al model dama de ferro. En tot cas, Royal no ha de tenir cap plus per la seva condició de dona perquè de cadàvers a l'armari tots els polítics en tenen.
El seu efecte però, dóna un tomb a la tan conservadora política francesa, que ara mira cap a un nou horitzó després de la marxa de Lionel Jospin i la travessa del desert amb un Jacques Chirac que cada vegada està més contra les cordes. Si aconsegueix el seu objectiu, seria una nova era d'esperances a França després de boutades sonades com la de l'ultradretà Jean-Marie Le Pen, el president del Front National.
Música / Les froleuses # Melissa Mars and Louis Bertignac
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
La candidata Ségolenè ja té els fills cuidats, les primàries guanyades i França tranquil·la perqu`esaben que està preparada, que ja podràn pensar en fer feina, que ja toca...
el següent president de frança serà Sarkozy.
Com le-pen però en light...
M'encanta quan es parla d'una bona imatge, guapa i dolça... una dona... un punt de vista una mica... d'home. Cal recordar les primeres el·leccions espanyoles amb en Suarez, que la gent votava una cara.. Vols dir amb els teus comentaris que els francessos, amb els anys de democràcia que porten, cauen en aquest parany? ... Potser la curva d'aprenentatge ens porta a l'inici?... Potser està bé la sortida d'una dona!
Birdget
Caurà en picat perquè aquesta dóna és un experiment i ara mateix França no està per experiments tal com té la societat i la crisi tan forta provocada per la gran immigració
El principal problema de la Sègolène Royal és que és francesa. Vull dir que la política de menyspreu i denigració del català i del sentiment de catalanitat a la Catalunya del nord continuarà si ella guanya... o potser encara augmenta, perquè els socialistes francesos tendeixen a ser més jacobins encara que la dreta. Des d'una òptica catalana, per tant, (i prescindint ara de qüestions socioeconòmiques) em penso que l'actitud de Sarcozy seria lleugerament més positiva (Sarcozi va ser l'impulsor de la fracassada autonomia corsa, per exemple, si no m'equivoco. Ho dic perquè estic veient que aquí a Catalunya tothom s'ha fet "segolenista" de cop i volta, que queda molt bé donar suport a una dona i a més d'esquerres. A mi em fa mala espina, no sé. Salut!
A la seguida, Dòna Ségolène Royal serà un fum de questions occitanistas aprèp la seuna designacion socialista e francesa : de veire aquí... http://jacmetolosa.spaces.live.com/Blog/cns!49914F5702C5C72E!1272.entry ( de legir e comentar ).
Publica un comentari a l'entrada