Publicat per
Eduard Batlle
a
3:14:00 p. m.
Esperava més d'El perfum (Parfum: Die geschichte eines mörders) després de les crítiques tan elogiants que havia rebut, sobretot d'ençà la seva estrena a l'Alemanya. Destacaria de la pel·lícula el mèrit del director, Tom Tykwer, de respectar el mític llibre de Patrick Süskind i la posada en escena per ambientar una època grisa, fosca i marginal. Amb olors incloses. I m'agraden les recreacions de Girona, Besalú i el Poble Espanyol de Barcelona. Però, en conjunt, les pretensions per semblar-se a un producte de Hollywood provoquen un mal desenllanç final per feixuc. Com era d'esperar Ben Whishaw clava el personatge de Jean Baptiste Grenouille, encara que Dustin Hoffman i Carolina Herfurth tenen un rol molt secundari però brillen dins la foscor d'una París de fa tres segles, aleshores la capital d'Europa.
Música / Life For Rent # Dido
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El Perfum és una novel·la d'emocions físiques que relata molt bé una época i unes sensacions. La peli la veuré perquè m'ha agradat el teu comentari...i la música. Girona ha d'estar esplèndida.
Ets dur... la peli no està malament i arribar al nivell que ho han fet, és un punt... ara cal anar a veure les estrenes el primer dia...no val influenciar-se
Bridget!
Publica un comentari a l'entrada