Infraestructures humanes
És lamentable que un país com el nostre tingui aquest nivell d'infraestructures tècniques en ferrocarrils perquè després s'acaben convertint en humanes: humanes en el sentit que són els gestors els qui han de donar la cara i humanes els qui després pateixen els errors. I aquest cúmul de reiterades averies a Renfe creen molta desconfiança entre els usuaris que habitualment utilitzen aquest servei. I una vegada patit el problema, no tens cap mena de compensació: ni anímica, ni moral, ni monetària i ni tan sols el consol que ha estat un cas aïllat. Els transports, com moltes altres indicadors, són bàsics per determinar l'estat d'un país. I és que el nervi del problema no poden ser els casos aïllats sinó comprovar que Renfe avança, però ho fa a molta diferència del nivell dels seus competidors europeus i del que els ciutadans catalans ens mereixem. I això és inapel·lable per molt que es carreguin algun càrrec intermedi. Per tant, Renfe és el problema.

Música / The Saints Are Coming # U2 & Green Day

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I després volen que utilitzem el transport públic

amiga olga ha dit...

tranquil home ara l'ENTESA ho arreglarà tot, no et preocupis. ja,ja,ja,...

Amic Eduard ha dit...

Tota critica en aquests moments contra Renfe es poca perque el problema fa massa temps que dura i ningu dona explicacions