El nou rol de Joan Saura
Segons els comentaristes i tertulians polítics, Joan Saura està mort ja abans de començar a Interior: gairebé com aquesta nova operació de l'Entesa i el futur president Montilla. Però amb tan poca credibilitat de sortida, qualsevol resultat, per mínim que sigui, serà ben valorat ja que el llistó està molt baix. Parlant de Saura, els analistes qüestionen que un dirigent ecosocialista no podrà dirigir amb èxit els Mossos d'Esquadra perquè és anar contra els seus i perdrà popularitat. De sentit comú.

Però repassant els últims anys de la política catalana i espanyola veure'm com, habitualment, els consellers i ministres d'Interior són els més ben valorats per la societat. Durant el mandat de l'Aznar, era comprovat que quan l'expresident volia promoure un perfil el situava a Interior. Clar que ETA hi ajudava però d'aquest càrrec en van sortir per la porta gran el mateix Mayor Oreja i Acebes. I ara recau en Pérez Rubalcaba.

I a Catalunya, els darrers resultats són gairebé idèntics: bons balanços per a Xavier Pomés amb CiU i , ara, per a Montserrat Tura, tot i la crisi del tripartit. O sigui, Saura ho té complicat, cert!, però l'elecció tampoc és tan arriscada si veiem que l'opinió pública són els ministres que més valora en les enquestes. I ja és casualitat que són els polítics que precisament tenen més quota de pantalla quan les coses van malament: un incendi, un accident de trànsit, tragèdies amb víctimes, esfondraments d'edificis...

Música / Every Breath You Take # The Police

5 comentaris:

Dessmond ha dit...

No m'imagino en Saura passejant els mossos per Gràcia i fent fora els okupes que tan bon rotllo li donen. Em costa visualitzar-ho.
Però alguna cosa de les que comentes ha de ser certa, perquè ruc no ho és aquest polític.

Anònim ha dit...

A vegades els nés purs són els més durs...que el poder no nomès corromp, també modifica actituds. de tota manera no és nomès el color polític és la preparació del pesonatge...que no sé jo siel curriculum dona per tant....

Anònim ha dit...

Olga, de les millors cançons de la història de la músic i una de les meves favorites. molt encertada Sr. Batlle.

Anònim ha dit...

Llegint a Waggensberg: “Lliurem a l'astronauta Pedro Duque una formiga fòssil de fa 20 milions d'anys i aquest la hi duu a l'espai per a donar unes voltes a la Terra. Quina probabilitat tenia aquesta formiga, quan va sortir de l'ou en el seu cau, d'acabar fent un viatge al voltant de la terra i en l'espai?".

Quan alguna cosa aparentment és impossible, dramàticament improbable, res ens hauria de fer pensar que ho vagi a ser sempre.

Potser, ara els ecosocialistes comprenen aspectes socioeconomics de la propietat privada que un grup de nens bé que juguen a ser okupes de saló pretenen canviar llevant-se a les 12 del migdia.

una abraçada

Anònim ha dit...

No m'agrada Joan Saura però si la seva trajectòria és ascendent és per alguna cosa. En tot cas, serà tot un contrast amb la "Jefa-TURA"