Neix la sociovergència?
El primer sondeig del matí deia CIU 46-49, PSC 39-42, ERC 18-20, PP 11-13, ICV 11-12 i CC 2-3. D'entrada, sorpresa relativa la de Ciutadans i es compleixen les teòriques previsions.

El segon, basat en les votacions del migdia expressava: CIU 45-48, PSC 38-39, ERC 23-24, PP 11-13, ICV 12-13 i CC 2-3. La progressió lògica.

I per últim, el tercer de mitja tarda ens indicava: CIU 47, PSC 38, ERC 23, PP 14, ICV 11 i CC 2. Les dades van prenen forma i ja no sorprenen.

Uns resultats que, d'entrada, et fan pensar que Rodríguez Zapatero ha mogut l'escenari polític de Catalunya com ha volgut i amb intel·ligència. El president espanyol, una vegada més, ha mogut les peces perquè governi CiU i ERC surti de l'escenari que tant l'incomoda per la pressió mediàtica dels mitjans espanyolistes i la persecució del PP. Zapatero, com ve va definir fa poc Josep Sánchez Llibre, és un killer amb cara angelical: "Fixa't on són ara Bono i l'Ibarra i com ho ha anat fent lentament i en silenci." I això sense majoria absoluta al Congrés.

Música / All I Want Is You # U2

2 comentaris:

CHIC-HANDSOME ha dit...

life just good

bacus ha dit...

això de Killer em recorda la definició de ZP segons Llach

P (pregunta).¿No resulta paradójico que el partido, a la vez que defenestra a Maragall, también se deshaga de sus detractores, Ibarra, Bono y Vázquez?

R (llach). No, no, no, es que lo de Bambi a mí que me lo expliquen, porque no diré que es un sádico [Zapatero], pero sí un político a la vieja usanza maquiavélica.

si t'interessa l'entrevista sencera és aquí.
http://www.insurgente.org/modules.php?name=News&file=article&sid=6980