El preu de la política
Hi massa noms en la història de la política que ja saben de què va aquesta feina: l'entrada és molt il·lusionant però la sortida acostuma a ser més trista de l'esperada. Ara seria el cas de Montserrat Tura i Ferran Mascarell que, després de temps de remar, han quedat descol·locats i han encaixat el cop com han pogut. I, lògicament, la decepció és gran perquè saben que serien dos consellers de pes en el nou executiu però, probablement, quedaran arraconats per la pressió dels socis.

L'Entesa és com un vaixell a punt de sortir i el viatge que vol emprendre necessita un cert número de mariners. Més no hi tenen cabuda. I no només es quedaran a Terra la Tura o en Mascarell sinó segons cercles del PSC, ERC i ICV, que també s'han quedat tocats perquè esperaven fer un pas endavant. La tristor, per tant, també és molt generalitzada a cada partit de l'equip de governants.

En tot cas, els cicles polítics es repeteixen. Ni la Tura va agrair públicament la gran tasca que va dur a terme el seu predecessor, el convergent Xavier Pomés, ni ara s'elogiarà el mandat de la consellera perquè les ambicions en política són tan dolentes que la vanitat passa la pàgina de la història de Catalunya amb massa facilitat. I això ha passat, passa ara i passarà en un futur. Però tampoc som tan especials: això succeeix a Catalunya i en la majoria de països del món. Un exemple: la popularitat dels presidents dels Estats Units cau en picat just l'endemà de sortir de la Casa Blanca.
Música / Aint That A Lot Of Love # Simply Red

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La professió de polític és dura i feixuga...llàstima que alguns nomès viuen d'això i hagin de lluita amb ungles i dents. Uns terminis raonables, 4 anys?...i tots més contents...

Amic A ha dit...

quanta raó que tens avui, i també em queda el neguit de saber que Tura i Mascarell podrien ser perfectament presidenta de la generalitat o alcalde de barcelona, i qui sap si darrera d'aquestes jugades dels darrers dies també hi han desplaçaments interessats.

amiga Olga ha dit...

La vida es així : " A Rey muerto rey puesto ", i continua, " si te he visto, no me acuerdo".
Però si han fet UN BON TREBALL segur que aquest no s'oblida queda fet i recordat.

Susanna ha dit...

El record per a Xavier Pomés demostra la teva imparcialitat. Molt Bé Eduard

MENS REA ha dit...

No sé on es situen els interessos dels partits polítics quan fan que certa gent, absolutament més que vàlida, marxin per la porta del darrera...

Anònim ha dit...

Qui consolarà a la Tura aquests dies? Els periodistes sovint valoren la seva tasca però ningú parla de la seva supèrbia i ego. Els qui ja sabem quin peu calça tenim algunes coses a dir.