L'encant de Carla Bruni ja ha provocat que a Londres se l'anomeni la nova Lady Di de França. En el fons, és indiferent el rol que vulgui ocupar com a dona del president francès, ja que el consumisme mundial necessita icones d'aquest estil. És quan la globalització no té fronteres publicitàries i quan el màrqueting sembla que no té límits perquè hi ha un bon producte per vendre com és aquest cas. De musa de Sarkozy a la nova dama mundial de les multinacionals del mercat mediàtic. I en el fons, una ostentació més de les que tan agrada a la dreta més populista i que a les esquerres de sempre s'anhela igual però que no es pot fer tan mediàtica.
Música / L'excessive # Carla Bruni
Etiquetes de comentaris: UE
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Nou? Jo em pensava que la Carla era una noia
Icona mediàtica per culpa de la premsa i dels blocs que li donen corda
Tots els sociates com tu esperàveu el fracàs de Sarkozy i ara amb la Bruni no volieu caldo doncs dos tases.
Publica un comentari a l'entrada