La utopia d'una realitat

Diria que mentre Joan Puigcercós sigui un dels homes forts d'ERC la combinació de la coalició de les forces nacionalistes al nostre país petit mai passarà. Per molt que els resultats sumin al Parlament, com passa ara. Potser caldran noves generacions polítiques perquè es pugui plantejar aquesta possibilitat perquè, de moment, després del llegat de Pujol la divisió del nacionalisme és cada vegada més fracturada. I tot per la pugna electoral entre dos partits que han acabat un segle i n'han començat un altre condemnats a competir per l'electorat catalanista.

Però la convulsió interna que pateix en aquests moments ERC després del 9-M té mèrit. I sentit esquerranosament parlant. Quan s'ha apostat pel segon pacte de les esquerres al país, després del Tripartit i ara l'Entesa, Esquerra continua fidel a l'estabilitat de Catalunya. Tornem a lògica: és l'equilibri de la gestió, però evidentment no la ideològica. Però tot just fa poc més d'un any de la presidència de Montilla i ERC manté la convicció d'un acord que també ha de tenir el seu reconeixement. No podem ser tan crítics en cada projecte legislatiu quan al darrera també hi ha els mèrits d'uns resultats i una combinació de forces, quan ja se sap que els pactes sempre tenen un preu. Quan el més fàcil ara és, mediàticament parlant, posar més llenya al foc perquè la crisi a dins d'ERC cremi més fort i dividir el partit a causa de les quotes de poder, Esquerra també està demostrant que té ganes de fer-se gran i vol resistir el sotrac. Potser ara és dur però potser el futur no passa ni per al Congrés de juny sinó per d'aquí poc menys de tres anys.


Música / Come as you are # Emilie Simon

PD: El cinema pateix dues grans pèrdues en un sol dia:
Anthony Minghella i Arthur C. Clarkefundació).

PD2: La gastronomia gironina plora la mort d'un referent: Judith Oliveras.

PD3: Un mèrit més del CB Girona: la final a vuit de la ULEB Cup de Torí.

12 comentaris:

club Saratoga ha dit...

Suposo que la banda que és ERC et paga perquè els hi facis articulets com aquest

Club saratoga ha dit...

S'ha de ser molt desgraciat per suplentar identitats. Necessites posar-te sucre al cafè. (Per qui es fa passar per nosaltres)

Anònim ha dit...

Ànims Eduard i ànims Saratoga, l'enveja fa tenir molta cremor d'estòmac

Moon ha dit...

Em pensava que només t'envejava jo però veig que no. N'hi ha que ho fem des del bon rollo i altres que són uns fracassats

PSC ERC ha dit...

Quant convergent frustrat hi ha per Girona

TV Digital ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the TV Digital, I hope you enjoy. The address is http://tv-digital-brasil.blogspot.com. A hug.

Anònim ha dit...

Aquests conver volen continuar mamant i manant més de vint any després o sigui que no els hi fotis cas i passa d'ells

Anònim ha dit...

Quant socialista espanyolista hi ha per Girona

Korsanskai ha dit...

Benvolgut Eduard.

Trobo molt interessant el teu post.

Llegint els comentaris penso què pot ser en aquest país, com en qualsevol altre (desenvolupat o no), hi hagi una manca de memòria important.
En realitat hi ha memòria, però dolenta, és a dir, respecte a situacions més o menys recents, què no ens permeten analitzar amb certa perspectiva els fets. A vegades en el limit de la manipulació o de l'oportunisme.
Intentaré ser més clar.

Aquells anònims que et critiquen per intentar fer una observació objectiva de ERC, no ho fan quan escrius, objectivament també, respecte a dirigents de CIU o qualsevol altre, és què ells si paguen una qüota?.

Crec què no és necessari recordar els pactes de CIU quan era govern o volia conservar-ho i els beneficis obtinguts per a Catalunya.
Podem fer memòria i recordar el pacte de Mas Espanya o Mas Zapatero, què va ser un xec en blanc respecte a un Estatut ja pactat al Parlament de Catalunya.
Artur Mas demana un millor finançament, rodalies, aeroports, per Catalunya, ja definits en l'Estatut del 30 de setembre i què ell no va defensar, pensant només en un acord personal o de corporació.

En el "Martín Fierro" de José Hernàndez, es recita "...los hermanos sean unidos, esa es la ley primera, por que si entre ellos se pelean los devoran los de afuera...". Pot ser què això sigui una tonteria, pero he pensat què era adient al tema.

Finalment, crec què ho fas molt bé, el teu bloc i la dinàmica que proposes es genial.
Salutacions,
Guillermo.

Anònim ha dit...

Hola Eduard i companyia,

Sóc votant de CiU i sento profundament que ERC hagi baixat a les últimes eleccions. Ho sento de veritat, encara que alguns no ho vulguin creure. Crec que des de fa un temps, el nacionalisme català s'està dividint més que mai, mentre d'altres (i tots sabem qui sóm) saben quin és perfectament el seu objectiu. Ho tenen claríssim, i mentrestant, nosaltres discutin-nos sobre tonteries. Crec que estem perdent identitat, ens estem dil.luint dins d'Espanya i a mi, personalment, m'importa ben poc les trifulques de càrrecs, cadires, hem perdut el nord, senyors!

Anònim ha dit...

N'hi ha uns que signen "Club Saratoga" en blau que són uns impostors. Els autèntics són els que ho signen en negre

Anònim ha dit...

El qui signa en negre fent-se passar per Club saratoga es diu Salvador?