Els simbolismes del poder



El poder es té i no es transforma. Per això des de Madrid mai es tindrà la mateixa sensació del simbolisme d'un govern que des de Barcelona. Però aquesta Espanya que voldríem canviar no és diferent a la mateixa visió imperialista i patriarcal que pugui tenir Londres o París, amb la resta de regions independents que vulguin qüestionar l'status quo. L'Estat espanyol, si té poder (que el té), és també per exhibir-lo i les majories absolutes ja sabem quin rèdit ens aporten després al qui voldríem un mapa més federal i amb visions i personatges més moderns. Però Bono també forma part del propi sistema i de l'exhibició d'un estat i el poder. I mentrestant, a més de 600 quilòmetres de distància, ens haurem de continuar conformant en negociar els protocols del simbolisme i les posades en escena per demostrar el nostre petit grau d'influència. Massa poca cosa per a tant soroll.

Música / Curse it all # Sterlin

PD: Els miniblocs es disparen. Jaiku es consolida, més competència per a Twitter.

PD2: Em va agradar ahir coincidir amb l'escalenc Marc Teixidor, l'autor del meritori GO al PSC.

PD3: Multiplica i el segon estudi de campanyes electorals en línia en les eleccions generals a l'Estat.

PD4: Un post divertit de Mar
tí Artigas.