El socialisme és poder



Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida. Diputacions, Generalitat i el govern espanyol. Es pot acumular més poder? El socialisme és la ideologia triomfant a Catalunya perquè només ha resistit CiU i la tercera via s'ha enfonsat. I com a resultant tenim ara que el catalanisme, a part de desunit, està coix. M'és indiferent què ha fet i què farà el PP i no és cap consol que no hagi sortit Alícia Sánchez Camacho a Girona o Dolors Nadal hagi millorat a Barcelona. O fins i tot, deixo a banda els registres d'ICV. Perquè en el fons, Catalunya torna a estar en mans de CiU a Madrid i amb un líder com Duran i Lleida, que primer és la salut i no té recanvi a Unió. I CiU torna a estar a veure-les venir però ha de pactar amb l'home que sempre els va trair a la Moncloa. Mas suposo que encara no ho ha assimilat.

Mentre tot això passa a casa nostra, el PSC-PSOE ha aconseguit consolidar els seus perfils de futur. Zapatero i Chacón lideren el canvi del canvi al partit a Catalunya i l'Estat. Són figures de progrés i en aquest escenari, amb tant de vot a favor, tenen la sort de governar i que els adversaris es vagin desgastant, com ha passat amb ERC, que de ser influent ha passat a sucumbir. Perquè ni la manca d'acord de pau amb ETA, ni el deute del Nou Estatut, ni la crisi de les infraestructures amb el TAV, ni la davallada econòmica han passat massa factura a un partit i una ideologia que pot tenir la sensació d'estar pletòrica i en la part superior d'un cicle. I un partit governamental i amb inèrcia positiva conviurà a Catalunya amb una força catalanista, cada vegada menys independent i sedada, i amb inèrcia negativa. Hi ha futur? Pel bé de les esquerres, sí!, però pel bé de Catalunya, no!

Música / Maria Caipirinha # Carlinhos Brown

PD: Lamentablement avui serà la mort de tants i tants blocs, que servirà per separar el valuós gra de la moltíssima palla.

4 comentaris:

Dessmond ha dit...

Eduard,
Estic d'acord amb la teva visió que diu que el catalanisme està coix i desunit. Jo diria que alarmantment disminuit. Però discrepo en el fet que ara Catalunya és en mans de CiU a Madrid. Tant de bó. Vist els resultats, Madrid pot tenir una legislatura a preu reventat sense el suport de CiU.
En Duran i tant que té recanvi a Unió. Però no sé si encara està tant fotut per arribar a aquest extrem. Ni tampoc representa tant. Duran forma part d'un conglomerat més gros, per sort. Encara que la premsa "amiga" faci mans i mànigues per fer tanta por com amb el PP.
A Catalunya qui mana és el PSC. Com molt bé dius, el PSC bàsicament és poder. I no aquelles tonteries que deia en Tarradelles de la dictadura blanca. I a Espanya el PSC torna a manar. Ja veurem el benefici que significa per a nosaltres. Agafat fort, que vénen corves!.

Anònim ha dit...

Hola Eduard, discrepo amb la teva valoració final sobre les inèrcies positives i negatives. No s'ha de confondre el desig d'organització d'un model d'estat (nacionalisme, catalanisme, federalisme, independentisme...) amb una ideologia (esquerra-dreta), totes les combinacions són possibles. Només depèn de l'accent, però qualsevol dels encreuaments teòrics és possible. Està clar que la capacitat d'influència que pot tenir el govern de Catalunya a Madrid pot ser molt important, tant o més que el que pugui tenir CIU amb els seus 11 diputats, de la capacitat d'ambdues forces de pressionar pel bé del país en dependran els resultats. Però si el que fan és traïr-se i negociant d'amagat, el resultat ja és vist. Després dels resultats d'ahir sóc més optimista davant la propera legislatura, i no oblidis que ERC ha tingut un resultat espectacular, tant en la baixada respecte la passada legislatura, com per l'augment (ha triplicat) respecte legislatures anteriors, potser està al seu punt mig?. Una abraçada.

Albert C.

Anònim ha dit...

La retòrica aquesta del "bé de les esquerres" mira on us ha portat. Així m'agarda, que hi insistiu.

Anònim ha dit...

aranya sense seny blogspot.com