París

Sempre busco la mateixa ciutat a París. M'agrada trobar-hi la història i no penso tant en si és o no la ciutat de la llum o de l'amor. Cada vegada presenta una societat més cosmopolita i li veig un aire més nord-americà que mediterrani. Però conserva un encant especial que sedueix a totes hores, encara que sigui una estada breu i no permeti visitar qualsevol de les moltes ofertes culturals.

Amb Londres, són les dues ciutats europees de referència al món i és nota en el sempre constant allau de turistes asiàtics. Montmatre amb la Place du Tetre, les places Stravinsky, la Bastille, la Vendome, des Vosgues i la Concorde, el Barri Llatí, les panoràmiques des de la Tour Eiffel i el Sacré Coeur, el Senna de nit, l'arc de Triomf, els Camps Elisis, Notre Dame, el Pont d'Alexandre III i una passejada per Les Invalides sempre valen una estada a París, amb el somni pendent d'una nit a l'hotel de Crillon. Per sort però, sempre hi haurà un bistro amb un encant especial.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, nomé sfaltaria, que trobéssis aire mediterrani a París. Seria gairebé com trobar-lo a Berlín o a Praga

Anònim ha dit...

Òndia, ara el Club saratoga anirà ple de parides afrancesades

Anònim ha dit...

sempre li queda més aprop el mediterrani que amèrica, no crec que el comentari quedi fora de lloc...

Anònim ha dit...

és clar, també podia haver dit que París té un aire més pirinenc que dels Urals

Anònim ha dit...

Sóc el segon anònim. Demano disculpes pel que he dit.

Marc Vidal ha dit...

he viscut a París, hi vaig cinc o sis cops a l'any des de fa 18 anys i tinc molts amics i records, i a París cada cop que hi vaig la torno a conèixer...

Anònim ha dit...

Sóc l'autèntic segon anónim i no demano disculpes per res