Catalunya uneix, el poder desuneix



Carod i Puigcercós, finalment, han confirmat públicament les seves històriques diferències dins del partit. La rivalitat es podia camuflar perquè les victòries, com en el Barça, amaguen les espirals internes del grup. Però que Carod i Puigcercós rivalitzin i hi hagi soroll de sabres no ens ha de sorprendre perquè a la cúpula es vivia aquest enfrontament i hi havia, fins i tot, equips diferents de treball i gairebé tots i totes eren homes i dones de...

El que més em dol pel bé del partit i alhora del catalanisme és que hi hagi alguna gent a Esquerra que esperava aquest moment per treure'n profit personal. Ja sé que la política i el poder tenen aquestes coses, però en temps de crisi... A tota aquesta gent que amaga el cap sota l'ala i vol sortir reforçat quan hi hagi la trencadissa, crec que cal dir-los que ara és l'hora dels valents i no esperar a convertir-se en la tercera via i sortir a l'escenari públic com a immaculats. Potser sí, potser el futbol és més primitiu, però la gent sap anar més de cara i almenys dir el que pensen. I mentrestant ERC hi surt perdent, com també el catalanisme per la seva fragilitat. Quin mèrit va tenir Pujol quan ens va intentar fer creure en aquest país tan petit!

Música / The Healer # John Lee Hocker & Santana

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja has paït la derrota Eduard?

Anònim ha dit...

A cascar-la els d'Esquerra i tu.

Anònim ha dit...

Està clar que Esquerra l'importa un rabe Catalunya. Ells varen recolzar a Zapatero i a Montilla i ara ho estan pagant.

Cadascú recull el que sembra.

Anònim ha dit...

No em quadra el vídeo amb el text. Què tenen a veure? ERC ha de pensar i reflexionar. COm pot un partit nacionalista fer president un home que parla tant malament el català??? El vau sentir ahir al Parlament? "Heu de tomar bona nota...Montilla dixit"...sento vergonya, de veritat!!