Bloc de l'Eduard Batlle

De bon matí, Carod a Catalunya Ràdio, per explicar que renuncia a presidir ERC però que vol ser una altra vegada candidat a la Generalitat. Jugada estratègica, conscient que la guerra al partit la té perduda, amb l'atac de banyes de Basté i la posterior rabieta radiofònica a RAC1. A la tarda, és Uriel Bertran qui explica el seu projecte alternatiu a ERC, amb la sensació cada vegada més general que és el submarí de Puigcercós per desactivar el Reagrupament de Carretero. Al vespre, és Artur Mas qui parla de la casa gran del catalanisme a La 2 de TVE en català. Amb periodistes totalment marcats políticament, fins i tot, ja abans de parlar i cada vegada menys preguntar. I a la nit, és Puigcercós qui, a TV3, parla de les seves aspiracions a ERC i també del seu futur com a possible candidat a la Generalitat. Tots amb la seva veritat i amb la seva ambició de liderar un catalanisme que cada vegada està més dividit i per això té menys força.

Una mostra més del soroll mediàtic diari que rebem els espectadors i que passades les eleccions i, en teoria, en època tranquil·la després de les catalanes, municipals i autonòmiques encara hem de patir. És a més, una nova evidència de la fractura del catalanisme i la pugna que genera el poder, amb diferents projectes complicats de comprar. I en el fons, mentre hi hagi tan soroll mediàtic i tambors de guerra a ERC i l'estancament evident de CiU, el PSC i el PSOE encara ho tenen més fàcil per demostrar que la gestió del país és el que realment interessa als ciutadans. És quan Montilla i Zapatero gairebé ni necessiten eslògans a Catalunya i la sensació que Carme Chacón pot ser la nova presidenta de la Generalitat quan ho desitgi.

Música / Eye of the Tiger # Survivor