Bloc de l'Eduard Batlle

Dinant amb l'alcaldessa Anna Pagans i els regidors Isabel Salamaña i Josep Maria Jofra. Som a La Vieja Bodega, a Casa la Reina. Parlem de Girona amb un bon dinar a taula, amb una sorprenent cambrera de Granollers, que ens atén amb gràcia. Una reserva que té un mèrit: Albert Carreras. L'alcaldessa comença a rebre trucades al mòbil per saber on és.

Tres hores i mitja per travessar el país. Escoltant Bruce i pensant com transformarà l'Expo a Saragossa. I si els Monegros seran Las Vegas de butxaca. Com era d'esperar el regidor Jofra defensa el nou pavelló a la Devesa. Parlem amb l'alcaldessa Anna Pagans per saber com li va. Desitjo sort a Maceiras per sms.

El refredat em deixa inactiu unes hores. El despertar encara costa mes. I llegeixo al bloc Memòries del burxeta que vindrà el nunci a Girona, amb una estada de tres o quatre dies. Li faria tantes preguntes... Sobretot, les actituds de les església espanyola en els darrers anys i el per què de les posicions d'aquestes últimes setmanes.

Cafè inesperat amb Àlex Hernández, cap de premsa del PSC a Girona, que serveix per reanimar-se. La campanya va aganfat forma i les maquinàries recorren el territori a corre-cuita. Esgarrapar vots per intentar arribar al tercer diputat i que no caigui a mans del PP. M'agrada com retrata el panorama amb una visió més periodística que política. Com hauria de ser. Però no tothom té el mateix pensament i la majoria prefereixen ser més exèrcit.

Escolto a L'oracle. M'agrada la participació i la visió de Najat El Hachmi, la recent guanyadora del Premi Ramon Llull. Una veu i un pensament per trencar l'oasi tertulià.

I a la plaça Catalunya parlo amb Víctor Sada, que està en un gran moment de forma. Està animat i m'avisa que va a l'entrenament i després l'equip gironí marxarà a Gazteiz. Aquesta tarda comença la Copa de Rei, un espectacle esportiu que és una referència a l'Estat com a model organitzatiu. Demà tindré la sort d'anar-hi amb tres amics més i gaudir l'espectacle del bàsquet. Com en temps d'estudiant en finals com Saragossa, Munic, Ginebra, Pau i Grenoble. Ara, però, a favor del CB Girona.

Música / Sara Smile # Joan Osborne

Intento seguir el Superdimarts però la nit és llarga. Són un conjunt d'eslògans i unes campanyes cada vegada més professionalitzades per exportar models molt personalistes. Frases mediàtiques i lideratges que són valorats com herois per conduir un país. La pugna entre Obama i Clinton és espectacular i la maquinària s'esforça per obtenir el mateix espai electoral. Per això, trobo superficial quedar-se amb la condició del color de pell i el sexe. La competència per trencar els empats tècnics són engrescadors.

Crec que Zapatero i Rajoy cada vegada van més en aquesta línia, però de moment és només el candidat socialista el que intenta imitar la posada en escena nord-americana. Som mediterranis i als EUA fa anys que ens guanyen en premiar els lideratges i la figura dels guanyadors. Aquí, com si ja fos una raó de ser, tendim a la flagel·lació i la crítica constant sense valorar les persones que es projecten per fer una societat millor. Són més competitius, amb el rics que això comporta, però al menys no s'amaguen a les cantonades per criticar i destruir. Ens agradi o no, posats a triar models, cada vegada més em quedo amb les llistes obertes i la competitivitat nord-americana abans que la destrucció mediterrània.

I parlant de lideratges, Pau Gasol debuta amb els Lakers, fa un partidàs, i demostra els estereotips que persegueix la societat nord-americana. Ídols per sempre encoratjar la societat més potent del planeta.

Música / Our Country # John Cougar

PD: Agraeixo els suports i els ànims per al repte de l'Associació STIC.CAT amb els premis BLOCS CATALUNYA. I el referent Partal, sempre respon. La presidenta Trini Milán serà dissabte a L'internauta.

PD2: Xuclà va saltar anit al quadrilàter, tot esperant trobar-hi algú per fer més competitiva la candidatura de CiU. De moment, escalfa els punys sense poder colpejar l'adversari.

PD3: Trobada amb Anna Albar. Reservada amb els seus plantejaments, no vol ser motiu de polèmica sobre el futur de la Devesa a Girona. Avui comença FiraRebaixa, un indicador més per valorar els efectes de la paràlisi.

PD4: Els rumors es confirmen. Roche no vol serguir a la Federació Catalana de Futbol. Grans transformacions que han trobat massa pals a les rodes, però això sempre els amics l'han animat. Ahir ho feia per telèfon. El futur semblava que passava per Madrid, com a substitut de Villar, i ara ja el col·loquen amb Sandro Rosell al Barça. Temps al temps.

Esquerra va ser anit el primer partit de les comarques gironines en convidar un grup de blocaires per analitzar el fenomen d'internet en la nova societat del coneixement. Va ser una intereacció real i no virtual, però producte del nou procés de comunicació que es pot generar entre la política i els internautes. Francesc Canet, Joan Puig i Miquel Bofill van escoltar la visió de blocaires com Quim Curbet (lúcid com sempre), Guillem Alsina, Pau Canaleta, Carles Ferrer, Narcís Sastre, Camil Ros, Dolors Bassa i les aportacions de Manel Mesquita, editor d'El Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Va ser una pluja d'idees que tanta falta fa a la política sobre la democràcia digital i com un polític pot apropar-se als seus seguidors i militants més enllà dels blocs puntuals de campanya. I un referent, com sempre, són les eleccions als Estats Units.

I la recomanació dels convidats va ser que si els blocs han de començar avui, com serà el cas d'una candidata, i ja han de morir el 8 de març "és que no tenen sentit". Idees, reflexions, opinions i un diàleg enriquidor provocat per la nova cultura informativa de la política. Un mèrit gestionat per Josep Maria Aguirre.

Música / Voldria aprendre # Gerard Quintana

* Un optimista veu una oportunitat en tota calamitat, un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat *

PD: Dinar amb un grup d'amics i Antoni Maceiras. La copa es juga aquest cap de setmana a Gazteiz i, de moment, el director general de l'Akasvayu està animat i vol lluitar contra el típic derrotisme i les estadístiques. La moral necessària per començar a guanyar els partits abans de disputar-se.

Va comentar aquest vídeo un amic que treballa a Madrid durant un sopar tertúlia recent amb Francesc Homs a Girona. Ara ja tenim la prova del delicte. Que hi sigui Sergio Ramos em sembla molt bé i respectable però que hi surtin Cesc Fàbregas i Carles Puyol ja em preocupa més. Ser utilitzats i participar en els missatges espanyolistes de publicitat corporativa té un significat. I si s'accepta el missatge més enllà dels terrenys de joc, no valen mitges tintes. La campanya de Nike per a la propera Eurocopa 2008 no té res d'esportiva sinó la finalitat d'enaltir el patrotisme d'un estat dominador i que apel·la a l'orgull de Ser español ya no es una excusa, es una responsabilidad. Començant pels seleccionats catalans que són utilitzats de conillets d'índies, de fet, com va passar amb Pau Gasol a l'Eurobasquet de Madrid.

Música / Savin Me # Nickelback

L'associació STIC.CAT, fundada per un grup de blocaires catalans, ha anunciat la creació dels primers premis de blocs en català, els premis BLOCS CATALUNYA. L'entitat preveu que el lliurament dels guardons es farà a l'octubre en un gal·la a l'Auditori de Girona. La proposta vol "donar encara més visibilitat al català a Internet, on és una de les llengües amb més usuaris", ha destacat la presidenta de l'entitat, Trini Milán.

La finalitat d'aquests guardons és fomentar la participació i la divulgació dels blocs en català de la xarxa. "Volem cobrir una demanda. Ja existeixen premis en diferents idiomes, però premis en català no existien; hem considerat que era el moment adequat per llençar aquest reconeixement i esperem que es converteixi en un referent per a tots els blocaires".

Properament es donaran conèixer les bases dels premis i tot el sistema d'elecció. Les informacions s'aniran ampliant a través de la web del col·lectiu (www.stic.cat), que es trobarà operativa en breu (stic.cat@gmail.com). STIC.CAT considera que els premis BLOCS CATALUNYA han de contribuir a dinamitzar els blocs com a canals informatius i com a eina imprescindible en la nova societat.

Encara que aquest serà una de les primeres activitats de STIC.CAT, l'entitat neix amb la voluntat d'anar creant noves propostes per difondre i promocionar la utilització de les TIC en tots els àmbits.

Els fundadors dels premis BLOCS CATALUNYA consideren important "que aquest acte es faci per primera vegada a Girona, perquè és un dels puntals de Catalunya a la xarxa, però volem que també tingui repercussió més enllà, arreu del país i a nivell global".

Música / The Best # Tina Turner

PD: Mentre Pau Gasol ja és un Laker més, els Giants guanyen els Patriots en una final històrica de la Super Wolrd.

PD2: Maragall demana ara el vot en blanc. Com han canviat els temps.

PD3: Demà arriba el Superdimarts i Obama i Clinton pugnen per captar el vot hispà. Suposo que ja els veure'm fent els discursos en castellà, mentre el republicà McCain avança en línia ascendent.

PD4: Setze parelles homosexuals volen adoptar a Catalunya.

Quan he quedat sovint amb Francesc Grau per parlar sobre la revista Empresarial Girona sempre m'ha parlat de la vitalitat de Núria Carreras i gràcies a Jordi Bellvehí vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la. I alhora comprovar els pronòstics. És una empresària inquieta que demostra la seva projecció com a presidenta de l'AjEG. No necessites gaire estona perquè t'ho demostri però vaig tenir més temps del compte perquè vam quedar per dinar al centre de Girona. Arriba de la feina i caminant al nou L'Argadà, mentre fa un migdia radiant i penso en el futur que tindrà l'edifici de Correus. Si no fos pel refredament actual potser ja s'hauria anunciat el seu futur com a centre comercial. Tenia l'agenda atapeïda i no va ser fàcil combinar-nos els dia i l'hora. Demana una Coca-Cola, "que sempre em prenc", i conversem mentre el mòbil li sona sovint.

Mentre meja l'amanida amb molta calma m'avisa "que jo soc molt transparent" i va desgranant la seva vida als 37 anys. Filla adoptada de naixement, divorciada i ara casada amb Lluís Jofra, mare de tres fills, "el petit avui, en Sergi, té gairebé 40 de febre", resideix a Torrent, que és un indret envejable, i té tres empreses: ASFIAC a Girona, Dinàmica 3 a Palafrugell i Joca Charters a l'Estartit. Ella està concentrada en la primera, que és una assessoria fiscal especialitzada en el tema agrari. Però la conversa no gira entorn els negocis perquè mentre ha menjat les primeres olives ja ha parlat de la seva visió més personal.

Es veu en ella mateixa com "molt justiciera" i enveja els valors que dignifiquen les persones, després de criticar una societat que "cada vegada està més deshumanitzada". Recorda que la seva mare li deia que "dient les veritats es perden les amistats". Però ella no hi està d'acord, tot el contrari. El seu caràcter, afegit a la seva empenta, sembla que el porti a fer moltes coses; com a no voler parar mai, com si volgués demostrar que l'elefant que du penjat al coll li volgués du sort amb tot allò que vol projectar. Amb la trompa enlaire suposo que li serà més fàcil projectar
un repte de futur, com és fer el salt a la política. De moment, no té cap previsió però crec i els qui l'envolten m'ho han confirmat, que està predestinada. De moment, Unió va fer un primer acostament a final de l'any passat, però el seu caràcter li va impedir.

Idees en moviment, il·lusions de futur, reptes per fer una societat millor, canviar la política actual... aquests són alguns dels reptes que tenen els joves empresaris catalans que es reuneixen sovint per intentar demostrar que ha canviat un segle. Ella hi és, però de moment "hem de ser prou intel·ligents per anar teixint xarxa", a l'espera de fer el salt definitiu. Respecte la seva ideologia política em diu que "sóc de la i". I no l'entenc mentre somriu. Però ho explica amb ironia. "Si, de CiU, sóc de la i". Clar, dels independents. Crec que en el moment actual, caldrà esperar per veure aquesta revolució, però si el futur són les llistes obertes ella deu tenir un lloc reservat. No sé quin, potser ni ella, però té clar el seu posicionament: "No m'agraden els extrems i avui en dia només es dediquen a fomentar els extrems."

Coindicim de ple quan reivindica que "quan penso en els fills és quan vull un món més just". L'adopció entendreix la conversa i les idees i acabem per parlar de les desigualtats, mentre ella reclama menys prepotència en la societat i l'esperança que "per impossible que sigui, que durant una setmana a l'any no hi haguessin diners i tot fos intercanvi". Parla del seu món més personal i recorda anècdotes que no va sortir ben parada però que ara li fan riure i li agrada recorda. Una, quan en una reunió, fa anys, va preguntar quin horari feia Internet i l'altra, quan es va anar a un dinar amb Pesic sense saber qui era. I això que havia jugat a bàsquet de petita al Montessori. Ho recordo. I ella m'avisa: "Era dolenta, per això sempre estava a la banqueta". Però més de 20 anys després ha demostrat que ha sabut saltar a la pista de vida per demostrar el seu lideratge gràcies a "l'estima d'uns pares que sempre ho han donat tot per nosaltres a canvi de res".

Música / La vida sigue igual # Julio Iglesias ("Cada dia al matí l'escolto i l'han de suportar els meus fills")

* Un país d'humilitat *

* "Queda amb Jordi Pascual, que viu a Vilobí. És una persona molt curiosa, he treballat junts i som molt amics. Dirigeix un projecte que t'agradarà" *

Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade, Jordi Bellvehí i Núria Carreras.

PD: Trobada demà amb Francesc Canet, el primer polític en convocar els blocaires gironins.

Sóc massa parcial i per això no és fàcil escriure sobre l'etapa de Camil Ros com a secretari general de la UGT a Girona. Va ser un altre amic Àlex Sáez qui ens va presentar i la nostra amistat ha anat guanyant amb el temps, a mida que ell ha anat potenciant el seu bloc i la seva dèria internauta per la gastronomia. Sempre hem anat enfortint el nostre vincle, la nostre convicció de país, mentre he comprovat la seva il·lusió per consolidar la UGT a les comarques gironines.

Els resultats ho demostren i ara que fa el salt a Barcelona deixa el sindicat en un bon moment. És hora de nous reptes i continuar la feina feta al costat de Josep Maria Álvarez, un perfil al qual l'amic Camil sempre ha tingut una admiració especial. Per això m'hen alegro per ell, com a persona i amic. I el mateix desitjo a la Dolors Bassa, que té un perfil diferent al d'en Camil Ros però que estic convençut que farà progressar la UGT a les nostres comarques. Qui ho havia de dir! Avui és el dia que just fa deu anys que Camil Ros va aterrar a Girona (el dia que comença l'Any Jaume I): crec que ara ja li podem donar el carnet de gironí, com ell comenta, tot i que això d'estar entre setmana a Barcelona potser el canviarà més del compte quan vagi creuant el Tordera. Sort i país amic gironí!

Música / Dreams # The Cranberries

Juan Antonio Martínez Camino va anunciar ahir el posicionament de la jerarquia esclesiàstica espanyola en relació a les eleccions del 9 de març. I l'excusa va ser carregar-se els qui dialoguen amb ETA per, en el fons, demanar el vot per al PP. Com han fet en altres temes com l'Educació, els casaments homosexuals i l'avortament. Fa temps que l'església espanyola discrepa de les polítiques socials del govern de Rodríguez Zapatero i la prova són les constants connexions de la vicepresidenta De la Vega amb el Vaticà per intentar apagar els diferents focs. Però no ha existit cap tipus de reconciliació. I per això els bisbes han esperat el seu moment per demostrar que volen un canvi de govern. El seu posicionament tan conservador no encaixa amb aquest tarannà lliberal del PSOE. Quan a Itàlia s'enveja l'evolució de la nostra societat, resulta que els bisbes espanyoles volen tornar al passat al preu que sigui. Això sí, sempre amb posades escenes elegants però per contra, a la porta del darrera que hi hagi algú com Jiménez Losantos que faci la feina bruta.

Música / Shape of My Heart # Sting

PD: Maragall vol ser fidel al seus ideals amb el Partit Català d'Europa, però el seu entorn ho descarta. Les raons juguen a favor seu, però l'escenari actual, i menys el PSC, no està per revolucions conceptuals.

PD2: Crida a reproduir un fragment del Llibre dels feits als blocs per commemorar els 800 anys del naixement de Jaume I.

PD3: Astèrix en els Jocs Olímpics, la tercera entrega cinematogràfica dels llibres d'Uderzo. Rodada a Alacant.

PD4: Primer va ser Yahoo i ara la recessió als Estats Units també amença Google.

PD5: El bloc de l'Associació de Veïns Devesa-Güell de Girona, que ara té més sentit amb la polèmica sobre el futur de l'artèria verda de la ciutat.

Al final suposo que els catalans ja no sabrem quina cara posar. Igualment que els polítics. No sé si recórrer a l'humor sarcàstic de Polònia és per flagel·lar-nos encara més o per intentar observar la realitat amb el caràcter necessari per intentar no deprimir-se. I just aquesta nova averia (maleïda catenària) d'aquest matí coincideix amb els 5.000 milions d'euros que Zapatero ha anunciat per a la xarxa ferroviària de Madrid. No ens cal aquesta comparació, encara que sempre Madrid! (i París? I Milà? I Berlín? I Brussel·les?,) però que coincideixi en el temps evidencia que el nostre país fa massa temps que arriba tard. I aquest temps es pot traduir en anys i aquest resultat, en un món tan competitiu com el nostre, ens condiciona totalment i ens impedeix progressar com a societat moderna.

I a 40 dies de les eleccions generals, que ja són poc motivadores per a Catalunya, és inevitable que tots aquests ingredients passin factura als polítics. Al final, per força, seran els comicis de les infraestructures i no les ideologies. Mentrestant, l'abstenció passa cada vegada més factura després de 30 anys de democràcia i això significa que alguna cosa està passant en el nostre sistema. I la llàstima és que el vot en blanc mai té la traducció real que es mereix i només té el concepte moral.

Música / Downbound Train # Bruce Springsteen

PD: Els republicans Giuliani i Edwards tiren la tovallola. I ara, amb tots vostès... McCain, John McCain.

PD2: Una descoberta més: The Art Newspaper.

PD3: Un bon premi per a la sempre oblidada política local.

PD4: Toni Puntí abandona Time Out. Motius familiars...

PD5: Una temptació més a la taula: l'elegància de Bernardaud.

PD6: Un bloc més a seguir, el de la politòloga i comunicòloga Esther Clos.

Després d'un cap de setmana intens a Granollers per debatre sobre el present i el futur dels blocaires a Catalunya, van sorgint nous moviments. La Catosfera és l'expressió per aglutinar els blocaires catalans, però ara surten iniciatives per agrupar els blocs en funció de l'origen. I en aquesta segmentació territorial ja ha hi conceptes com els de l'Ebresfera, que ha fet el primer pas. Però també va prenent forma el Vallesfera, segons em van explicar dissabte sopant en Martí Cabré i la Núria Masdéu. I també s'està preparant el Bagesfera i ara... el Girosfera. El sempre actiu José Antonio Donaire ja va creant xarxa amb Eduard Díaz i Jesús Badenes. El Tarlà va fent passes en aquesta direcció.

I aquesta exclosió del que semblava un món alternatiu, cada vegada té més presència més enllà de la xarxa. El candidat d'ERC a Girona, Francesc Canet, ja ha preparat una trobada de blocaires per dilluns vinent al Centre Cívic Can Ninetes. Josep Maria Aguirre és qui ho projecta. Un pas més a casa nostra i similar a la d'Artur Mas. Però no s'acaba aquí. CiU i el PSC van en la mateixa línia. I la majoria de partits estan preparant fer un salt més i permetre que els blocaires puguin seguir en directe els mítings dels candidats. Catalunya, per distàncies i en ser un país petit, no sembla que pugui necessitar introduir-se a la xarxa amb tanta força però és que les societats modernes avancen en aquesta direcció. Més val adaptar-s'hi a temps i evolucionar.

Música / Proud Mary # Tina Turner & Elton John

PD: El republicà McCain guanya a Florida, mentre Giuliani és el gran derrotat. Clinton torna a superar Obama.

PD2: Ja em costa seguir els moviments dels gironins i amics al Twitter, doncs el Facebook... bull! Fins i tot s'han apuntat al Twitter El País i Le Monde, a banda és clar de la CNN.

PD3: Seixanta anys de l'assassinat de Gandhi. El record es manté arreu del món.

PD4: El català avança a Europa sense necessitat de comparar-se tan sovint al castellà. Per contra, Bono ja es prepara el terreny al Congrés.

PD5: Cafè imprevist amb Carles Puigdemont, cada vegada més actiu a Internet, ja sigui a través de l'ordinador o del mòbil.

Quedem d’hora al despatx de la seva feina Bellvehí Legal Link, a la Plaça de la Independència, que és la que més m’agrada de Girona. El rectangular gairebé tancat de voltes presenta un bon especte, amb arbres sense fulles i els raigs de sol encara no hi tenen el seu efecte, però lamento haver de veure com encara hi passa algun vehicle. Em fa esperar uns minuts mentre llegeixo la revista Top Girona i el racó preferit del conseller Joaquim Nadal (Els Jardins de la Francesa). Vaig observant un destpatx funcional, sense massa papers, que combina el negre amb el blanc i contrasta amb l'anterior bufet: el del notari Josep Maria Estropa, que recordo que just sóc a la sala on som vaig signar el compromís econòmic més important de la meva vida. Em penso que mai havia pagat tants diners per un tràmit tan simple.

Abans de començar la conversa té el detall de presentar-me els joves advocats del despatx (l'equip com anomena després durant la conversa), repartits en diferents sales, i de convidar-me a divisar el contrast entre la vista a la Catedral i la plaça de la Independència. Una ubicació immillorable. “Això és la Girona florentina” penso en silenci, mentre m’avisa el subconscient: “si tingués diners...” Seiem i prenem dues aigües Font Vella, marca de la terra però del Grup Danone. Sonen les campanes marcant l’hora en punt... com per recodar-nos que és moment de començar. I desconeixem d’on provenen.

Em sento molt còmode durant la llarga conversa amb aquest jove advocat de Santa Coloma Farners de 38 anys. Abans Jordi Muñoz i ara Jordi Bellvehí, ja que va decidir canviar-se els cognoms i avançar el matern. Manté un to distès, dialogant i m’agrada com clava els ulls constantment, que tenen més força en no gesticular innecessàriament. La vista enrere s’inicia amb el 2 de novembre de 2006, quan va obrir el despatx, després de posar fi a sis anys com a director del despatx de Miquel Roca Junyent a Girona. En té un bon record, però volia afrontar aquest repte personal, amb un despatx "multidisciplinar".

Té seu a Barcelona, on el va crear el seu germà Xavi, a Girona i Madrid. “Va ser un tornar a començar de zero, però reconec que tenia molts contactes i una bona cartera de clients", recorda, mentre m’explica que, de moment, la crisi no afecta la professió perquè de "feina n’hi ha molta”. I quan li pregunto què ha de tenir un bon advocat no s’ho pensa gaire. Quatre bases. “En primer lloc ha de ser una bona persona", expressa mentre va afegint “ha de ser molt honest, sinó pot cometre grans mals", "vocació" i "esforç, un esperit de sacrifici”. Aquesta és la seva fórmula mentre considera que tendim al model anglosaxó amb les responsabilitat civils, però amb un clar predomini de les “denúncies contra els metges”.

Amb vista el 9-M, comença per reconèixer que milita a CDC des de fa 12 anys, però sense tenir una part molt activa. Votarà en les generals i admet que “sóc dels qui valora el sacrifici dels polítics perquè són necessaris en un sistema democràtic com el nostre”, en el qual troba que també cal la implicació de les persones. Per això ha fet el pas. En la visió constructiva però, hi resta “la manca de talent que hi ha en la política”. Per això creu que n’hi ha més en la societat.

Al final, amb una conversa més oberta, destaca que les malalties que ha patit a la vida l’han enfortit i l’han estimulat a crear-se nous reptes amb optimisme. “Això em dóna vida i no em sap greu quedar-me en tres quartes parts”, diu. Durant aquest conjunt de reflexions prefereixos està en silenci i deixar que ell vagi parlant. “Disfruto molt amb el dia a dia: intento ser conscient en cada moment de les coses bones de la vida i disfrutar-ne per petites que sigui”, argumenta, mentre explica té la premissa de no “defellir mai i si caus, t’aixeques, i sempre has de mirar endavant”. Una mentalitat forjada en els mals moments i per evitar les grans malalties mentals del segle XXI, quan acaba per recordar els grans reptes globals de la nostra societat: “les malalties, el racisme i la gent desafavorida”. I em recorda que col·labora amb l’Associació contra el Càncer i Sos Racisme. Un raonament lògic i encertat d’un home casat, amb dos fills i que tramita adoptar un infant a

Música / Pare # Joan Manel Serrat ("Sempre l'he escoltat de petit a casa, com en Llach. I m’agrada molt Albert Pla")

* Qui no arrisca, no picas *

* Em recomana quedar amb Núria Carreras "perquè fa poc que sóc de l'Associació de Joves Empresaris de Girona, l'he coneguda com a presidenta i em sembla una persona molt interessant". Tinc alguns amics i coneguts que també pensen com ell *

PD. Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade i Jordi Bellvehí *

La Catosfera em confirma que som en l’era del periodisme multimèdia perquè la comunicació està passant per un canvi profund, que definiria com el més important de la història. És una nova revolució, basada en l’instant entre l’emissor i el receptor. Gràcies a Internet, el canal s’ha convertit en l’eix fonamental de la comunicació, ha potenciat la interactivitat i ha promogut la participació ciutadana dins la societat del coneixement.

Continua en aquest enllaç de Google Docs.

S'han acabat les primeres jornades de reflexió sobre el moviment dels blocs a Granollers: la Catosfera. La iniciativa ha tingut una bona resposta i, de moment, ha estat una saccejada d'idees i conceptes per anar enfortint aquest projecte i creant la xarxa necessària perquè Catalunya estigui més ben posicionada. Penso que han sortit idees interessants i s'ha dialogat i debatut sobre la política 2.0, l'educació 2.0 i el periodisme 2.0. Són canvis comunicatius de l'inici de la Tercera Revolució Digital que valorarem en el temps i que interpreto dins el titular de la meva exposició durant la taula rodona Blocs i periodisme ciutadà. La llibertat ens fa lliures i l'e-llibertat també.

Em va agradar escoltar i conèixer els ponents de la meva taula: Jordi Cabré (El Singular Digital), Joan Camp (Directe.cat), Pau LLop (bottup.com) i Jordi Mayoral (Aixotoca.cat). I va ser una satisfacció saber el bon resultat de tres blocaires gironins: l'aportació de José Antonio Donaire i les brillants intervencions de Carles Puigdemont i Dídac Lee. Per contra, s'han accentuat les crítiques a Lourdes Muñoz i TV3 pel tractament informatiu de la taula política. No és una visió personal sinó un conjunt d'opinions que vaig anar recollint.

Música / Wonderful Tonight # Eric Clapton

* I si un home honest com tu té enemics, són enemics meus *

PD: Em sento afortunat d'haver rebut correus i sms on se'm demana el text de la meva intervenció. En el bloc quedarà penjada.

PD2: Em veig el número 15 del rànquing de l'Alianzo en català i em sembla impensable. Gràcies a tots i totes per les visites i els ànims constants.

PD3: Descobreixo Tagged.com gràcies a un conegut. Xarxa, xarxa, xarxa...

PD4: Demà la ministra Carme Chacón serà a Girona per impulsar la candidatura del PSC, amb Montse Palma (1) i Àlex Sáez (2), un bon amic a qui espero llegir en campanya a través del bloc.

La Castosfera debat sobre el futur de la informació al nostre país. Genera saccejades gràcies a la interactivitat entre els ponents i els assistents. I el punt clau és la línia tan fina que separa el periodisme del periodisme ciutadà. El 2.0 trenca l'esquema tradicional de mitjans de comunicació i això provoca que es debati sobre quin codi ètic cal aplicar. Gent jove, sense mitjans, però amb il·lusió i esperances de consolidar els seus encara petits projectes. La realitat no és fàcil però estic convençut que el futur juga a favor seu. Marc Vidal pot estar orgullós d'aquesta primera jornada i de la resposta obtinguda. Una xarxa es va teixint i Catalunya es va construint. És un primer pas i és evident que encara en falten molts més.

Música / Hieroglyphics # Soweto

Ens trobem casualment en un cafè de la Davesa de Girona. M'avança que arriba "espès" perquè, ara en la precampanya, les nits ja comencen a ser llargues. Admet que s'acaba de llevar i em va repassant la jornada anterior i la del dia, que ja ve a ser la d'un polític omnipresent. De fet, com tots i totes. Vesteix elegant i du dos mòbils: el personal i el dedicat al 9-M. Comencem a conversar com cada vegada que ens trobem. Ha polit més la timidesa i em recorda les posades en escena d'un altre amic generacional: Àlex Sáez. El destí suposo que els porta a combatre a casa nostra però, de moment, en el Congrés duen vides paral·leles.

Mentre repassem els diaris, primer el telefona la seva dona. M'explica confidències sobre el cop policial als terroristes islamistes i les gràcies que s'han de donar als serveis secrets francesos, "que inverteix 20 vegades més que l'Estat espanyol". Fulleja El Punt, el Diari de Girona i La Vanguardia i va interpretant les notícies polítiques. El mòbil de campanya no para: trucades des del partit i preparen la intervenció en un xat amb els lectors per a un diari electrònic estatal. Demana un mini de pernil salat, que deixa part de la crosta (serà la part espanyolista penso?), un tallat i, finalment, un got d'aigua perquè pren Flumi, "perquè ja estic una mica fotut de la veu". Deu ser el dopatge dels polítics.

Parlem del futur de la Davesa i el futur de la coalició, de la concidència al Twitter, de les perspectives del 9-M i de com ha enfocat la campanya. Recorre mentalment els dies clau, com si ja ho tingués tot a punt per intentar complir els pronòstics, en un panorama en el qual ja té assegurat l'escó com a parlamentari de CiU. I el número 2 també sembla assegurat. Per tant, ara, sembla estar a l'expectiva, a l'espera que arribi l'acció final, on sempre hi ha alguna sorpresa per petita que sigui. I a més, com era d'esperar i "les coses continuen així", es preveu poca participació. Totalment d'acord.

PD: La Catosfera avança i va complint els pronòstics de generar debat, amb visions optimistes i esperançadores, com les mateixes jornades. Cap de setmana per assimilar.

És una satisfacció comprovar l'èxit de Marc Vidal amb les Jornades de la Catosfera, que avui comencen a Granollers. El repte era gran i l'objectiu era comparar-se amb altres trobades similars que ja es fan a a la resta de l'Estat i que Catalunya encara no tenia el seu punt de partida. Doncs des d'avui ja el té i, per tant, a partir d'aquest cap de setmana ja hi haurà un abans i un després. I per demostrar que Internet obre nous conceptes comunicatius, la Catosfera és un espai físic que ha nascut a través de la suma de moviment particulars i col·lectius de la xarxa. El seu impulsor no ha fet res més que concentrar-los en tres dies i donar-li forma perquè d'aquesta manera Catalunya ja es pugui situar en el mapa. Anit, fins i tot, es va saturar el Twitter de la Catosfera degut a l'èxit de comentaris.

I ser present en una de les taules, dissabte a la tarda, és un motiu de satisfacció. Com també saber que hi seran José Antonio Donaire. Carles Puigdemont, Dídac Lee i Eduard Díaz, a més de Vicent Partal i Saül Gordillo.

Música / Sambra pra Vinicius # Toquinho & Chico Buarque

* En la vida hi han munts de coses més importants que els diners, però valen tant... *

PD: Tres bons post sobre diaris escrits, les generals a You Tube i el 25è aniversari de l'APPEC.

PD2: La Fundació puntCAT celebrarà la Jornada de Portes Obertes el proper 19 de febrer.

PD3: Dos tertulians de RAC1 que cada vegada m'agraden més: Ferran Espada i Josep Maria Álvarez.

PD4: Epur si move. Els partits preparen trobades amb blocaires després de l'èxit de la inicial amb Artur Mas. I em fa il·lusió que un partit en concret tingui ganes d'adaptar la forma STIC d'aquest bloc entre els seus candidats.