Bloc de l'Eduard Batlle

Publicat per Eduard Batlle a 6:56:00 p. m.

Brussel·les I

Fent un cafè a un indret molt recomanable, Le Cercle des Voyageurs, a 30 metres del petit i amagat Manneken Pis, escolto una conversa d'un grup de técnics de l'Ajuntament de Madrid. Parlen sobre la convivència que es respira al centre de la ciutat i que, per molt que s'hi esforcin, admeten que aquesta dimensió de civisme “és impossible poder-la traslladar a Madrid”. Dialoguen sobre la transformació del barri de Chueca i de com ha millorat el centre. Però desitgen molt més: pretenen ser com Brussel·les.

El clima de Madrid, per començar, ja no té punt de comparació amb Brusel·les i és un factor que cal tenir en compte. Com tampoc és comparable el civisme de la gent i, com a factor més important, sorgeix el criteri urbanístic. Tot i que aquí no tot és perfecte perque les crítiques són perquè no s'han rehabilitat bona part dels vells edificis i s'han tirat a terra a canvi de noves i modernes oficines. És el preu del cosmopolitisme que ha generat el fet de convertir-se en la seu de la Unió Europea.

Madrid, en canvi, continua com a capital espanyola, però immersa en el caos del trànsit i patint l'explotació urbanística que deceb a uns experts de gira per Brussel·les que volen i no poden. Una vegada més comproves en la intimitat dels experts com el boom de l'especulació desborda el criteri urbanístic, que també és el de la convivència i el civisme.

Música / J'y crois encore # Lara Fabian & Sofia