Les entranyes de Piqué
Suposo que a l'entrevista que va fer ahir a La Vanguardia Joan de Sagarra a Josep Piqué va servir per evidenciar una gran realitat del que pensa l'altre jo del candidat del PP. I la frase que destaca el veterà articulista de la conversa transcrita a plana sencera és: "He perdut molts quartos amb la política", dice resignado pero contento el candidato Piqué. Tal qual. I aquesta sensació del polític de Vilanova i la Geltrú fa anys que la sento. Fins i tot, ja l'ha pronunciava quan era ministre. Patètic.

Prou cremats que estem de veure com la societat manté als polítics com perquè aquest home encara ens vingui amb la mateixa cantarella de sempre. No vull jutjar la capacitat de Piqué, que la té, ni tampoc la seva intel·ligència, que la té, però m'indigna que sembli que encara els ciutadans li devem alguna factura per aquesta lamentació. Una cosa té el seu favor Piqué i és que aquesta reflexió l'ha feia molt sovint en la intimitat però per fi s'ha atrevit a sortir de l'armari. I també és cert, que molts polítics pensen igual però que no s'atreveixen a dir-ho. És aquesta l'essència de la política? O, realment, qui acaba pensant així és que ja li ha arribat l'hora d'anar-se'n a casa o a l'empresa privada.

L'afirmació demostra que Piqué ja està de tornada i que circula amb el pilot automàtic per la vida i per això s'ha convertit en un home professional, però gris i monòton. Viu entre dues aigües, que són les que li marca la consciència i les que li exigeix el nucli dur des del carrer Gènova i així és molt difícil trobar el nord a la brúixola. Piqué sàpigues que el teu entorn no canviarà i que qui ha de canviar ets tu perquè sinó et trobaràs que no evolucionaràs i que, per tant, la teva autoestima política sempre estarà per terra, ja que el teu altre jo et traeix i t'obliga a pensar que en el món empresarial estaries carregat de cuartos.
Música / Brand New Friend # Lloyd Cole and the Commotions
PD: Moltes gràcies pel comentari Jaume. Sort i ànims amb la teva barqueta personal a la gran xarxa des de Madrid.

3 comentaris:

Marc Vidal ha dit...

Josep Piqué que ja està carregat de quartos està en política per impaciència. Volia ser conseller de CiU però la oferta no arribava i Azanar va oferri-li ser ministre. No va esperar i es va ficar a la boca del llop.

Fa poc vaig publicar a El Pais un article en el que deia entre altres coses:

"...Pique esta acabado como líder y como mensaje. El giro catalanista del PP es un espejismo. Iba a ser el heredero del electorado menos soberanista de Pujol, pero la realidad ha sido otra. CiU vive una segunda juventud y el único espacio que le queda al PP en el centro derecha de Catalunya es el nacionalismo español. Es un espacio radical donde no cabe la voz moderada de Piqué. Ahora toca guerra a todo lo que apeste a nacionalismo. Prima el alarmismo social y reforzar un mensaje de extrema derecha para ganar las elecciones. Él no encaja en este juego. Aunque se esfuerce en caerle bien a Jiménez Losantos lo suyo es un ejercicio imposible. Debería de haber dimitido hace mucho. Cuando Acebes y Zaplana lo desautorizaron. Los próximos comicios, capitalizados por Montilla y Mas, reducirán el PPC a una anécdota en el Parlament. Entonces, Piqué, asumirá su fracaso. En previsión de la huida del de Vilanova, el PP busca líder en Catalunya y la única exigencia es que escuche la Cope por gusto"

En un altre al mateix diari vaig dir:

"Es un gran economista atrapado en la mediocridad. Rodeado de saldos políticos en el Parlament. Se siente como una rata de laboratorio buscando la salida en un laberinto de metacrilato. Al pobre Josep le quedan pocas oportunidades y las sigue perdiendo. Durante el proceso electoral que se avecina en Catalunya puede rechazar la política de alimaña que practican sus primos de Madrid, pero no lo hará. Será similar a cuando juró que no recogería firmas contra el Estatut y se arrastró con su mejor sonrisa a la puerta del Circulo Ecuestre para recogerlas. Abrazará el sector más españolista, más reaccionario y menos respetuoso del PP y tomará café con su nuevo amigo Vidal-Quadras. Los dos defienden lo mismo. Que el catalán no sea un idioma en Europa y que Franco no era fascista. Piqué es un holograma de si mismo que representa un papel en el que no encaja. Es incoherente, contradictorio y emite un mensaje del PP en Catalunya difuso y, al contrario de lo que busca, cada vez más radical".

En resum: Piqué está a punt d'acceptar el seu fracàs i per defecte ser el nou president de La Caixa. L'oferta de Fornesa està sobre la taula i ell l'acceptarà ara que ja tenen sustitut. Montserrat Nebrera està ben vista a les files catalanes i sobretot a les FAES. Tela!

Anònim ha dit...

Piqué és la circumstàncies de la política actual: polítics sense res a dins i si tenen alguna cosa és l'afany pels diners i només els diners.

Anònim ha dit...

Piqué és un cadàver polític que s'ha d'arrossegar per no pagar tot el que va fer a Ercros