Em surt gràcies
Parlant divendres a la redacció d'El Punt amb el company i amic Jordi Colomer em vaig alegrar molt perquè em va explicar que tenia unes 300 visites diàries al seu bloc Doi. Em va fer il·lusió que el seu dietari sigui valorat perquè l'havia animat a fer-lo i perquè sé que val. I quan va trobar el seu moment -i només el seu- es va llançar, després d'unes tímides experiències. A mi, em va passar el mateix. Costa obrir-se, llançar-se però veient el fenomen dels blocs als Estats Units i la seva repercussió el futur és aquí. I m'agrada Doi, com m'apassionen molts altres.

Admiro la feina del company Saül Gordillo amb el seu pioner i precís Bloc sense fulls, que ja és una referència per a tots nosaltres. I en l'apartat polític també em fascina la brillantor de José Antonio Donaire, amb el seu don-aire, un altre referent i en aquest cas polític. No el conec però el segueixo a la xarxa i tothom li preveu un futur tan brillant com el seu bloc. També m'agrada l'esperada sortida de l'amic Àlex Sáez, que apunta molt alt, la solvència d'uns clàssics com Carme-Laura Gil, Ignasi Guardans, Jordi Xuclà i la frescor de Raül Romeva i Núria Aguilar. Pensava que Carles Puigdemont després de fer el salt a la política havia aparcat el bloc però no. Necessari! Es presenta ara des del .cat. Ànims i sort amic Carles!

Més personal, segueixo dos dels meus primers referents: Manolo Saco, amb Saco sin fondo, i Lluís Foix, amb Floixblog. I també admiro la intel·ligència de Trini Milán a Platxèria, els divertimentos de l'amic Àngel Rodríguez, els coneixements de Marc Vidal, el viatge interior de la Dolors Navarro amb l'Emfàtic, la música del saltenc a El bloc d'en Maurici, el nacionalisme del company Carles Ribera, el retorn del col·lega Narcís Genís, la gràcia absurda d'Antoni Dalmau i còctels com els de Francesc Grau, Dessmond amb Itching like grass i la comunicativa Núria Masdéu.

I també em fa il·lusió que els amics Miquel Ruiz i Jaume Soler s'hagin atrevit a fer de les seves amb Per un plat de llenties i un bloc de vela des de Madrid.
A molts més però especialment a tots vosaltres, gràcies per servir-me de referents i ajudar-me a aprendre cada dia.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Les gràcies són totes teves Eduard

Saül ha dit...

Eduard,

Felicitats i ànim!

Ja has llegit l'article d'aquest dissabte d'en Cuyàs titulat "La generació bloc s'obre pas"?

Doncs això, obrim-nos pas.

Saül

saltenc ha dit...

Gràcies a tu Eduard.

doi ha dit...

Gràcies a tu,

Jordi, el versionador

Trini Milan ha dit...

La blogosfera és encara més apassionant amb persones com tú. Gràcies Eduard.

EMFÀTIC ha dit...

Des d'emfatic i en un treball de grup, la creació d'un blog ha sigut una experiència impagable....

Moltes gràcies Eduard ... encara ens queda molt per apendre de tu!

Jaume Soler Albertí ha dit...

Eduard,

Gràcies a veure el teu blog i el de l'Àngel Rodríguez vaig donar el pas de fer-ne un de propi.

I que sàpigues que tens un fidel lector. Ànim i endavant.

Gràcies Eduard

Anònim ha dit...

El crack també ets tu!

Dessmond ha dit...

Gràcies per fer una referència al meu humil blog. Salutacions.

àlex sáez ha dit...

gràcies eduard! el teu si que es un bloc de referència! Endavant!

Anònim ha dit...

Edu n'has emocionat!!! La teva sensibilitat amb els altres ho diu tot de tu!!!

Laura ha dit...

Molt bé Eduard!

Marc Vidal ha dit...

Moltes gràcies!, anima saber que hi ha quelcom a l'altre banda de la galaxia... una forta abraçada

Josep Sebastià ha dit...

Eduard: jo no tinc bloc però des de Lleida també et segueixo i m'agraden els teus escrits crítics i punyents

Anònim ha dit...

Gràcies

Anònim ha dit...

Ha estat un plaer haver-te conegut en persona. Gràcies pels laudios. L'admiració és recíproca