Sala-i-Martin, triomfa; Montilla, fracassa
El brillant economista Xavier Sala-i-Martin va aconseguir l'èxit que esperava ahir a La Vanguardia. L'entrevista a José Montilla era el que menys importava perquè ell necessitava recuperar el seu afany de protagonisme -el torna boig- després del breu pas per la presidència accidental del Barça. L'egolatria i la prepotència són el que més rebutjo d'aquest home que pot tenir un elevat coeficient d'intel·ligència i ser lloat a nivell del gurú a la Colombia University, i també ser un dels economistes de referència i dels més anomenats als Estats Units, però amb l'entrevista a Montilla ha volgut fer de periodista i aquí s'ha equivocat en part. Anem a pams.

Principalment, s'ha equivocat en plantejar un tipus d'entrevista tan partidista, ja que les formes no només són importants en la política sinó també en el periodisme. I en segon lloc, en no saber reconduir el diàleg amb Montilla perquè de converses a mitges sempre n'han quedat moltes però s'han acabat publicant i s'ha suprimit la polèmica (la informació és la prioritat). I per últim, en voler publicar els off-the-record de les entrevistes, que és on es posa en joc la credibilitat del periodista.

Però ha guanyat en moltes coses. Primer, en protagonisme. Segon, en més vendes al diari. Tercer, en derrotar i humiliar un adversari polític, ja que ell és un neocon convençut (la seva ideologia està basada en Hobbes: "L'home és un llop per a l’home". I així volen aconseguir tornar a la vella llei del més fort). Quart, en demostrar que li permeten publicar el tipus d'entrevistes que vol a un diari com La Vanguardia, ja que ahir algun periodista d'aquella casa em va dir que a ell no li haguessin deixat ni transcriu-re-la. Cinquè, en què en el periodisme polític també cal sortir del guió i els tòpics perquè siguis més comentat. I sisè, en satisfer els interessos del CiU, amb qui es va distanciar pel "si" de Convergència al text del Nou Estatut.

En el fons potser, tots hi perdran: Sala-i-Martin perquè la vida dóna moltes voltes i ara ja sabem qui governa a la Moncola; La Vanguardia perquè se li ha vist el llautó; i Montilla, perquè si es posa nerviós en una entrevista a camp contrari què fara i com actuarà en negociacions difícils si és que és president de la Generalitat.

Música / Check It Out # John Mellencamp

7 comentaris:

Anònim ha dit...

En Sala-i-Martin és tan o més neocon com en David Madí. Si guanya CiU, dominaran Catalunya

Anònim ha dit...

Quin un aquest Sala Martín per donar lliçons i sino que li diguin a la seva ex, la Camacho del PP. És tan arrogant que és insoportable.

albert carreras ha dit...

Ahir en llegir aquesta entrevista vaig tenir impressions semblants a les que transcrius, enhorabona per la teva capacitat d'anàlisi en aquestes notes. En X. Sala és un brillant i reconegut economista, al que admiro en molts aspectes, però no en la seva forma d'expressar el seu rebuig als que li fan la contra; ni a la seva convicció d'extrapolar la ciència econòmica a tots els aspectes de la vida. En quan a Montilla coincedeixo plenament en que s'ha de saber mantenir el tipus en terreny que se li pot pressuposar hostil, tots hi perden però el que més, a curt termini, és el candidat socialista. Una abraçada i segueix amb aquest interessant blog.

Anònim ha dit...

no és el mateix neocon que neoliberal...

encara que amb el tema economic poden ser semblants, en el tema social són molt diferents, els cons familia+religió una mena de duran i lleida i els altres son liberal com una mena de Zapatero.

Saltenc ha dit...

Trobo temerari criticar el to de l'entrevista a Montilla sense saber com ha estat amb els altres candidats. De tota manera ja es hora que algú apreti, estem avorrits de les massatge-entrevistes.

Dessmond ha dit...

Jo espero que a veure la resta d'entrevistes, per opinar. Ara, em sorpren aquesta reacció en un candidat que a més ha estat ministre!
En Sala i Martín és liberal. Les demés etiquetes que se li pengen és pur desconeixement del tema. Com els que s'escadalitzen amb el dvd, que són els que no l'han visionat.
M'agrada el teu post. L'enhorabona!

Anònim ha dit...

Montilla ha sortit retratat a l'entrevista i ha servit per demostrar el seu nivell i és que no mereix ser el president de la generalitat. Per fi tothom se n'ha pogut donar compte