El país no importa ara

Hi ha tants nervis en aquests moments a CiU i el PSC que a la mínima, surten les tensions. La prova dels cara a cara televisius n'és un exemple. Com també l'idoma escollit en el cas del possible debat. La suma d'aquests petits detalls, que arriben a magnituts de crispació, demostra la quantitat de maquinària que hi ha rere cada candidat i la previsió d'empat tècnic que es repira en l'ambient. Per a molts, CiU és la favorita però per una altra banda, s'especula amb la sorpresa Montilla sempre que pugui mobilitzar l'àrea metropolitana de Barcelona.

Però entrar ja en aquests petits detalls, quan encara no ha arribat la campanya, evidencia que el país ara no importa perquè el ressó està en saber qui guanya i no en la problemàtica del nostre benestar i la nostra capacitat de superació. Amb més ajuts i millores per a la infància, la tercera edat, un turisme sostenible per no parlar ja dels grans temes de l'actualitat: l'especulació alarmant de la construcció i l'onada d'immigrants il·legals perquè els necessitem.

I és que la societat, quan parla en cafès, restaurants i al mateix carrer, no s'encanta per si el debat entre Mas i Montilla ha de ser en català o en castellà, televisat o no, amb rèpliques o no... la societat parla de com està la construcció, del mal criteri urbanístic de molts barris i com s'equilibrarà l'arribada de tants immigrants a casa nostra.

Música / Lighthouse Family # Ocean Drive

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La societat és una capsa de sorpreses que els polítics no volen obrir per por al que trobaran, i mentre s'omplen la boca de paraules buides. Quin desengany...

saltenc ha dit...

Tambè es veritat que quan han presentat propostes mes o menys encertades han estat igualment criticats

EMFÀTIC ha dit...

M'ha encantat com has enfocat el tema, però sent més dura dira que si ens tots en interessa més política social, l'eduació dels nostres fills, el preu de la vivenda i el canal del debat per poder evitar-lo!

met de ribes ha dit...

si, si, el que vulguis, elevat tant que ho relativitzaràs tot: que pur que soc i que dolenta és la política; però el fet és que en Montilla defuig el debat amb arguments lerouxistes i cercant l'enfrontament en el fals dilema català-xarnego. O s'és vist que el debat entre candidats a la presidència de Catalunya no sigui en català?