Les últimes reflexions


M'ha agradat el liderat d'Artur Mas després de fer la travessa del desert: ni fa tres anys era tan dolent ni ara és tan bo.

No m'ha agradat veure una campanya poc constructiva, en general hi hagut molta desautorització de l'adversari i poca proposta pròpia.

M'ha agradat el posicionament de Piqué dins un partit que té dos caps: el que vol tornar a l'Espanya dictatorial i el que intenta obrir-se camí a Catalunya dins els nous temps de diàleg.

No m'ha agradat que s'hagi tapat el debat sobre el finançament dels partits quan al Parlament el mateix president Maragall va parlar del 3%.

M'ha agradat que, almenys durant la campanya, ERC hagi sigut capaç d'assumir com a normal la bicefàlia Carod-Puigcercós.

No m'ha agradat Pepe Montilla com a candidat: manca de carisma, poca capacitat comunicativa i poc home-espectacle en uns mítings que cada vegada són més un show.

M'ha agradat que això de Ciutadans pugui sortir a la llum pública sense que ningú pensi que a Catalunya, els catalans, no som democràtics.

No m'ha agradat la prepotència de l'entorn d'Artur Mas i especialment David Madí, que és un executor arrogant.

M'ha agradat l'aparició de la pel·lícula Salvador perquè ha donat més d'una lliçó d'història a tots aquells que ja no recorden que va signifcar el franquisme a casa nostra.

N0 m'ha agradat la divisió a les bases d'ERC per la manca d'esperit nacionalista en un partit que cada vegada està més pendent dels pactes i la gestió que la ideologia.

M'ha agradat que Joan Saura no enganyi a ningú i dirigeixi el seu partit a reeditar el tripartit. El pragmatisme funciona quan un se sent tan enganyat.

No m'ha agradat l'actitud de Josep Piqué al debat de TV3. La seva actitud de tallar els altres candidats i fer exclamacions mentre parlaven no és digne d'algú que aspira a governar un país.

M'ha agradat saber durant la campanya que el periodista i company d'El Punt Manel Cuyàs serà qui escriura les memòries de Jordi Pujol.

No m'ha agradat el DVD d'en Madí, ni l'herència mediàtica de l'entrevista a Montilla per part de Xavier Sala-i-Martin a La Vanguardia.

M'ha agradat que no es fes el debat en castellà entre Mas i Montilla. En cas de produir-se hagués estat error històric després de tanta lluita i reivindicació catalanista.

No m'ha agradat la poca presència del terme sobiranisme en aquesta campanya. En les últimes eleccions semblava que s'avançava en aquest sentit, però ara gairebé ningú no el pronuncia, i això no és bon senyal.

M'ha agradat per es parli d'una baixa participació i d'una xifra elevada de votants en blanc. És el resultat de com està la política a casa nostra avui dia.

No m'ha agradat que ni ERC ni PSC defensin els tres anys de govern d'esquerres.

M'ha agradat la rabieta de la Diana Garrigosa donant-se de baixa del partit perquè s'ha demostrat les pugnes del partit que hi ha sortit victoriós i alhora ha evidenciat l'egolatria que tenen els polítics. O amb mi o contra mi.

No m'ha agradat que l'habitatge, un dels drames de la nostra societat, no hagi tingut el debat necessari per saber com afrontar-lo. Probablment i degut a la impotència, els partits han amagat el cap sota l'ala.

M'ha agradat veure l'aparició, més mediàtica que política, de Montserrat Nebrera al PP. L'aposta de Piqué és una bona experiència per treure'n conclusions.

No m'ha agradat que Joan Laporta decidís sortir en aquestes eleccions donanat suport a Mas perquè amb el Barça no s'hi juga políticament parlant.

M'ha agradat que Artur Mas hagi jugat fort i hagi sabut treure un bon rendiment de la seva visita al notari. Tot i especular amb els gest mediàtic, les bones idees que no només passen per desprestigir l'adversari itambé s'han de premiar.

M'ha agradat que per fi arribi el dia 1 quan aquesta campanya ha durat massa a causa del trencament del tripartit.

No m'ha agradat que es parli més de la gestió, dels pactes i de les prev
endes que no del meu país, de la meva nació i la meva pàtria.

Música / Have I Told You Lately That I Love You # Rod Stewart

1 comentaris:

Anònim ha dit...

El teu sentiment el trobo a l'última declaració. Ànims i endavant amb el patrotisme