La tercera llengua del món

Quan veig aquest gràfic més orgullós em sento de sentir-me català, poder-me expressar amb la meva llengua i més lamento no saber prou anglès.

Música / Hey Joe # Willy Deville

PD: Dedicat a la FAES.

3 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Jo crec que ser d'un lloc determinat del planeta no hauria de ser motiu d'orgull, com tampoc del contrari, perquè no és cap mèrit. Jo crec que s'ha de dur amb modèstia, humilitat tant en respecte els qui han tingut la desgràcia de néixer en un país que hi ha fam o manquen els drets humans més elementals com respecte aquells altres que ens poden semblar més rics, alguns d'aquests amb una taxa de suicidis alta.
Sé anglès i he intentat aprendre el xinès...
No et cal dedicar-ho als monolingües de la FAES, hahaha

Anònim ha dit...

i francès, Eduard, francès !!!

Caterina ha dit...

Jo sempre dic que els idiomes no tenen la culpa de qui són els seus parlants, per tant, al igual que em sento orgullos a de xerrar català, també me'n sento de parlar castellà i, tan de bo sabés francès, anglès, italià i altres idiomes, el que fos. Personalment, el gràfic no em fa sentir ni orgullosa ni tot el contrari i, tot i que el català no surti entre els primers, tampoc penso que estigui en perill si tenim en compte que estem en un moment de la història a on hi ha més gent que parla català que en anys, decades i segles anteriors, malgrat les dificultats en que es pugui trobar.
M'agrada el blog, per les coses interessants que comentes ;)