Bloc de l'Eduard Batlle

Ai, ai, ai... Sandro

Sandro Rosell ja té el llibre a punt. Les memòries sobre el seu trist passat al Barça ja són més que unes galerades i Ediciones Destino és qui explotarà els detalls del seu cruel enfrontament amb Joan Laporta. En el fons, Rosell té un breu capítol dins la història del club blaugrana però ha de tenir molt a explicar perquè se'n faci un llibre. I és clar, per la diada de Sant Jordi aquest dietari ha d'estar al mercat. I tan amics que eren amb l'actual president... que ara podríem dir que s'odien. Si fins i tot van jugar junts al Sant Andreu!


Rosell té encara molts fidels adeptes que en destaquen d'ell la seva noblesa. D'aquí ve que vagi assistint a tota mena d'actes per recollir una forma de recompensa, després de sortir del club per la porta del darrera. Ja se sap que les comparacions són odioses, però són inevitables. Posats a valorar el duel: Rosell té el mèrit de molts fitxatges, però Laporta és un encantador de serps i té "l'atractiu" que molts voldrien. És un bon polític, vaja. I més, després del cas Echevarría, del qual n'ha sortit immaculat.


Abans de les eleccions al Barça, el grup de Rosell buscava un home que els representés, després de les moltes reunions que van fer a casa del també exdirectiu Jordi Moix. I com que ningú dels presents va voler ser president, van escollir Laporta. Però l'aposta no els va sortir bé. Els promotors d'aquesta nova etapa del club i perquè no, d'un nou establisment en la societat catalana (joves amb ambició), van triar l'home equivocat. Bé, l'home potser no, sinó el mecenes. El sogre d'en Jan, Juan Echevarría, no només tenia diners. També envejava el poder per als seus i més després de subvencionar els 450 milions de les antigues pessetes perquè Laporta pogués estar entre el grupet d'escollits. De fet, quin jove i no tan jove no es va idenfiticar amb aquell model power-point tan trencador?


Ara, Sandro Rosell ja té el llibre. El seu llibre. I una història per explicar. El 23 d'abril s'acosta i el volum és encara al congelador. Algú pensarà que en Sandrusku demà pot anar amb el Chelsea. Si guanya el Barça, guanya Laporta i, per tant, com més es reforci la figura del president, més minúscules quedaran les seves veritats. Fins i tot, per moltes veritats que siguin. Que ho són!


Però serà veritat que Rosell pot anar amb el Chelsea? En Sandro somia en tornar al Barça: ara o d'aquí deu o quinze anys. Té ja un grup que comença a preparar-se, entre ells, es parla del fill d'en Núñez i el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche. En tot cas, demà en Sandro segur que anirà amb el seu Barça i els seus amics (Ronaldinho, Puyol, Gio, Belletti...) però qui segur que anirà amb el Chelsea és Destino i el seu llibre. Les vendes són les vendes.