Publicat per Eduard Batlle a 11:43:00 a. m.

No ha molestat, ha durat
Jesús Ceberio ja ha complert. S'ha deixat portar i per això ha durat temps en el càrrec. La seva ha estat una època més de transició en el El País perquè és gairebé intrascendent qui és el director. Realment, el diari i tot el que és el Grupo Prisa és controlat per Don Jesús de Polanco. I el diari recau més a les mans d'un bon hereu: Juan Luis Cebrián. Rere seu hi ha els bostonianos com es diu a la redacció a tots aquells càrrecs interns de pes i que van estudiar a Boston durant la seva trajectòria.
D'ençà la seva fundació, El País es va anar convertint en un diari de referència per a molts espanyols. Degut a aquesta influència, la joguina va passar a exercir de lobbie i va ser un bon altaveu de la política del PSOE de l'era Felipe González. Gràcies això, Don Polanco va obtenir ràpidament les compesacions oportunes, principalment, en el sector de la televisió. Però en el camí s'han quedat molts lectors desil·lusionats amb aquest diari perquè ja saben què compren quan van al quiosc. Recordo que Manel Fuentes em deia un dia que estava tip de veure a les planes de comunicació informació sobre Canal Plus quan era un canal de pagament. I tenia raó. Algú creu que a El País li cal fer-se autobombo? Doncs, sí.
Per tant, amb el successor a la vista, tot apunta que serà Javier Moreno (m'agradaria que fos Lluís Bassets), res no canviarà. Continua governant el PSOE a l'Estat, Don Jesús continua sent l'empresari de referència del pais (mai millor dit pais) i la doctrina socialista es continuarà destil·lant entre pàgines. I el rotatiu, mantindrà la seva línia centralista i espanyolista. A més, Moreno ja té gairebé garantida una cosa: la mateixa jubilació d'or que en el seu moment va tenir Joaquin de Estefania (bon periodista però que va durar poc en el càrrec perquè no va voler tantes pressions i sen' va cansar més aviat del previst) i ara tindrà Ceberio.
Tot ells han estat, són i seran directors a l'ombra d'un diari que es troba dins d'un imperi de comunicació. Ceberio és cert que va complir amb tots els esgraons del diari abans no va arribar a ser director i tanca un mandat on mai ha buscat protagonisme, no ha assistit a les tan ben pagades tertúlies, ni ha escit llibres. S'ha centrat més en treballar de portes endins. La seva antítesi ha estat un altre director: Pedro J. Ramírez. Un periodista que, molts dels problemes personals que té ell o el seu partit -el PP és clar- n'ha arribat a fer causes d'Estat. I si no, que li diguin a Joan Puig, d'ERC, després de la banyota d'aquest estiu a les illes prop d'una casa a peu de platja.
PD: Que el segle XXI millori la professió periodística, la permeti ser menys pressionada pels partits i menys sotmesa als editors.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)