Publicat per Eduard Batlle a 1:05:00 p. m.


Raimon, pau i prudència

És un dia massa important per a què quedi deslluït pel PP. I no vull caure en el parany. Després del mandat tan electoralista d'Aznar entorn d'ETA, ara no ens hauríem de mossegar la llengua i destrossar personatges tan nefastos per a l'autodeterminació del País Basc com Mayor Oreja. I què dir després de la tragèdia de l'11-M amb dinosaures polítics com Acebes i Zaplana. I Rajoy, on vas ara? Però és millor gaudir el moment, pensar que tenim un futur més esperançador i que gràcies a la valentia de moltes persones s'ha aconseguit aquest primer gran pas.

En aquests moments, sento més enemic del procés de pau el PP que la mateixa organització terrorista. Queda molta negociació per tancar però l'esperança hauria de ser el motor d'aquesta nova etapa històrica. Durant anys, ja hem tingut massa víctimes. I dues de molts properes: la tragèdia d'Hipercor i Ernest Lluch. I d'altres de sentides: Francisco Tomás y Valiente. I la sort ens ha acompanyat també: Eduardo Madina.

I ara, també han de tenir el seu reconeixament els sacrificats. El mateix Arnaldo Otegi ha estat sempre dimonitzat, igualment que Xavier Arzalluz. I què podem dir d'en Carod, «el del passamuntanyes de Perpinyà» (dedicat a un de la COPE) va demostrar, tot i el seu gran error polític, quin era el camí a seguir. I que si es volia, es podia. Valent! Sí, senyor! Ara, així doncs, molts tenen l'orgull de la satisfacció en el seu interior i per això més val pensar en els guanyadors que en els derrotats.

Un d'ells és també Antoni Batista (gràcies Joan Tapia perquè sempre l'has animat i projectat), un expert periodista sobre ETA i ara al govern de la Generalitat, qué és un dels catalans que més ben informat ha estat sobre l'organització terrorista durant anys. Però vull profanar la seva intimitat. I degut a la seva vocació musical li demano una cançó per a aquesta nit d'espelmes: País Basc, de Raimon. I també, que sent en el seu interior des de la prudència: «Pau». Així doncs, què millor que Raimon, pau i prudència per a un dia com avui. I, a la nit, espelmes.

PD: Torna el Boss a Catalunya. Gran... molt gran!

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)