Bloc de l'Eduard Batlle

Funcionaris, escolteu en Coello


Després de l'aprovació del Nou Estatut per part del Parlament de Catalunya, ha arribat l'hora que a Madrid ens donin el vistiplau al text. I això ha anat i anirà per fases.

La primera fase és que ara resulta que segons Rodríguez Zapatero, la paraula donada durant el míting a casa nostra ("aprovarem l'Estatut que surti de Catalunya") sempre tindrà matisos. De fet, són els seus matisos perquè tothom el va entendre molt clar (va reiterar els titulars durant la campanya perquè van ser molt pensats pels assessors).

La segona fase és la que fa referència a la nostra identitat. Els líders catalans l'ha van negociar amb el mateix president espanyol, que hi va intervenir directament. Evidentment, aquest apartat és el més fàcil de traslladar als mitjans de comunicació i als grans titulars dels diaris: que si som una nació, que si som un comunitat autònoma amb uns drets històrics adquirits....

La tercera fase és la que afecta el finançament. Els líders i també polítics de segon nivell van tractar amb els polítics de pes del govern socialista. Aquest subtema ja és més complicat que trascendeixi als mitjans perquè ja no és tan "encantador" per als consumidors. Lògicament, el tripartit i CiU han magnificat el finançament perquè és un deute històric. I no ens enganyem: a Extremadura tampoc ens regalen res.

La quarta fase és la que engloba les infraestructures. Principalment, els ports i els aeroports. I com passa amb tota gran negociació, a mida que s'ha anat desgranant el text resulta que també hi han intervingut altres tipus de negociadors. Ja no estem parlant del president, dels polítics o dels partits. Són les administracions i els seus funcionaris.

Arribats a aquest punt, tant important és la primera fase com la quarta per a nosaltres. I ara ens trobem, doncs, ens les mans dels funcionaris que, des de Madrid (sí, des de Madrid!) han d'executar les infraestructures del Port de Barcelona. Just on no hi ha port. I què podem esperar? Doncs que connexions comercials tan importants per al Port de Barcelona com poden ser amb França -a través del tren- i per mar -per l'arc meditarrani- no tinguin l'ambició necessària perquè Catalunya es pugui considerar de primer nivell europeu.

L'expresident Jordi Pujol sempre posava Dinamarca de referència quan volia que Catalunya fes un salt endavant. Ara, doncs, els funcionaris de la capital ens han de permetre que el port i l'aeroport de Barcelona puguin tenir unes infraestructures sòlides. El mateix Joaquim Coello, president del Port de Barcelona, coneix quines millores necessita el complex per entrar amb força al segle XXI. Sap que no només Dinamarca, sinó Suècia i Finlàndia ens porten dècades d'avantatge. I com ho hem de fer per progressar.

Coello, un mèrit que cal atribuir a Joaquim Nadal (qui el va fitxar), no parla als mitjans sobre el Nou Estatut. I no intervé en la negociació més directa perquè està a l'ombra. Però per a Catalunya i els seus eixos de futur amb vista el segle XXI les indicacions de Coello tenen una trascendència vital. Per tant, esperem que els funcionaris de Madrid ens escoltin i executin les nostres peticions per fer una Catalunya més gran i més moderna. I, aquí per sort, el PP no hi entra per a res.