Quin paperàs!

Rajoy ha hagut de posar aquest matí a La Moncloa una de les seves millors cares. De fet, els polítics de pes, independentment del seu color polític, ja en saben de sortir a l'escenari i mostrar un dels seus millors somriures. Però aquest matí primaveral segur que ha estat molt dur per a aquest líder gallec, que va a la baixa a mida que passen els dies i, per contra, va engrandint la figura de Rodríguez Zapatero. Avui, doncs, ha estat Don Mariano i perquè ens hem d'enganyar... s'ho mereixien tant ell com el seu partit. Coneixent el desenllaç, algú del nucli dur presidencial estarà brindant amb cava ara mateix? (és la 1 i 10 minuts).

Després de Roviretxe, la trobada de Perpinyà, el mercenari de la Cope, les filtracions interessades d'El Mundo, la dimonització d'Otegi... ja convenia que algu del PP hagués de donar la cara en un moment com aquest. Segur que Zapatero recordarà aquesta reunió durant molt temps, ja que està complint amb els dos grans objectius del seu govern. Primer, la treva d'ETA i en segon lloc, el Nou Estatut. El primer repte ha sortit, de moment, magníficament perquè la feina s'ha fet a la callada, tal com s'havia de dur a terme. El segon, el que ens afecta, se n'ha parlat tant que, per llei de Murphy, que havia de sortir malament. Tants interessos interessats han creat un embolic que demà passat al Congrés tothom ja té ganes que s'acabi. Però la polèmica durarà i durarà fins les properes eleccions a Catalunya. Que seran aviat, no?

Aquest matí però, només lamento un detall de protocol: tan de bo el gabinet presidencial hagués convidat dos caradures com Acebes i Zaplana. Per cert, on sou? Fa gràcia pensar-ho.