Tarda a Montjuïc

Dani Ballart, jugador de waterpolo i membre del consell d'administració del RCD Espanyol, em fa arribar dues entrades per anar a veure el partit de lliga de l'Espanyol contra el Celta. La veritat és que l'horari, a les 6 de tarda, no em desagrada. Si haguessin jugat a les 10 de la nit segurament les hagués regalat. Això d'anar a futbol a les 5 de la tarda, tal com hauria de ser, sembla que ja ha passat a la història. Però a les 6 també és acceptable.

Futbolísticament, vaig triar un mal dia per anar-hi. Això de què dediquin la jornada als àbritres, que voleu que us digui. El col·legiat del matx, Arturo Daudén Ibáñez, es va carregar el partit. No podia ser d'una altra manera... els fan protagonistes un dia i ells va i s'ho creuen. Però en el fons la culpa no és dels àrbitres sinó d'un estament que necessita professionar-se de dalt a baix.

I pel que fa l'encontre, res de l'altra món. Per això, tal com està de calent el tema del nou Estatut vaig preferir fixar-se en com estava el nivell C de català entre la massa social. I la veritat, vaig quedar molt sorprès. No m'espera un nivell tant positiu. La majoria de socis que vaig escoltar parlar ho feien en la nostra llengua. Als dos bars de tribuna, em van atendre en català i en els accessos, igualment. A la mitja part, vaig tafanejar prop de la llotja per estirar les cames i la nota va continuar siguent alta. Quina il·lusió interna! Amb els prejudicis que tenia...

La meva curiositat però, també va voler anar més enllà i el resultat ja va ser diferent. Els càntics dels joves aficionats van ser gairebé tots en castellà i pel que va les banderes repartides per l'estadi la golejada va ser aplastant: més de 30 banderes espanyoles (les de l'àgila i el toro tenen més mèrit per part del seus autors) per només unes deu de catalanes. I la llàstima és que això és el que es veu per la televisió i s'escolta per la ràdio. Aquest potser és el destí d'aquest club: viure a l'ombra del Barça i tenir una etiqueta que mai es podrà treure del damunt.

1 comentaris:

Sergio Fidalgo ha dit...

Hola!

Segur que la majoria de banderes espanyoles que vas veure a l’Olímpic estaven concentrades en una zona molt determinada de l’estadi. El 95 % de l’afició perica gaudeix dels partits i passa d’aquestes històries. Tema català: la majoria dels aficionats pericos que conec, i en conec un munt, son catalanoparlants. De fet, jo em vaig llençar a parlar català quan era secretari de la Federació de Penyes, ja que tenia contacte diari amb un bon nombre de penyistes de comarques, i tots parlaven català. Així vaig perdre “la por”. Me’n alegro que t’agradés la visita a Can Perico, i espero que tornis sovint! I records al Dani, que és un bon paio...