Bloc de l'Eduard Batlle

S'ha acabat el curs polític 2005-2006 i degut al suspens general dels alumnes, la gran majoria es quedaran sense vacances i hauran de fer els deures i apretar els colzes ara a l'estiu: els exàmens són a la tardor. Els curs ha estat molt tensionat, ple de convulsions i els estudiants no han estat per la causa. I ni el treball final, el Nou Estatut, ha servit per deixar una bona sensació. La conclusió és que en el fons, nosaltres, la societat és com si fossim els seus professors... el problema és que ells no tenen aquesta sensació i així es troben.

Davant la incertesa del que ens espera, hi ha un polític amb set vides que és el president a l'ombra d'aquesta mini transició. Tants anys fent d'alcalde a Girona, una bona etapa de candidat durant la travessa del desert del PSC i, ara, quan ningú s'ho podia esperar, li ha arribat el seu moment. En silenci, sense estridències i amb seny una vegada trencat el tripartit, amb la marxa d'ERC i l'adéu de Maragall... algú controla aquesta mini etapa de relleu. I és Joaquim Nadal, que veure'm com queda el seu estatus quan Montilla decideixi l'organigrama.

Nadal està disposat a remar per qui calgui, però això no ho pensen fer molts dels integrants del sector catalanista del partit: Montilla controlarà el Llobregat però no la resta del territori. Potser ha arribat l'hora que Nadal digui que ja n'hi ha prou i busqui una sortida a la tardor perquè el seu sostre ja està assolit però, de moment, ara gaudeix del seu somni i pel qual tant va i ha lluitat. Fins i tot, encara que el país estigui aturat. De fet, si Nadal se'n va sortir de la crisi del Carmel, com no se'n sortirà d'aquesta crisi de govern... Encara que sigui a la callada.

Música/Waht you're made of # Lucie Silvas-Antonio Orozco