Sense el duel tan esperat

Sandro Rosell tenia ganes d'enfrontar-se a Joan Laporta, però no serà aquest any. El gran aspirant no té temps de preparar-se, també és conscient que el seu rival arriba en un dels millors moments i que la patacada seria forta. El duel hagués estat terrible si Rosell expliqués del president del Barça el que realment sosté en la distància curta. L'exdirectiu i pare de l'invent Laporta -el problema és que li va explotar a les mans-, té molts adeptes i persones que ja coneixen quina és la supèrbia del president, però amb això no n'hi ha prou per guanyar unes eleccions.

Rosell necessita el que no té: temps i que els resultats esportius no siguin tan triomfants. I és que a Laporta se li poden criticar molts aspectes de la seva vida privada i la seva manera de ser, però l'afició reclamava un altre estil i títols i ell ha complert amb escreix. Per tant, engrandeix la seva figura i agradi o no la seva "actitud arrogant", només cal recordar els antics mandats del club per presumir de junta i només cal observar alguns perfils de directius a l'estil FIFA, UEFA, LFP, Federacions de Futbol i Col·legi d'Àrbitres per comprovar que Laporta tampoc és tan dolent com el pinten. Potser és, només, un més entre tants dins el gran circ futbolístic.

Música / The Girls From Ipanema # Frank Sinatra and Jobim

3 comentaris:

Anònim ha dit...

una canço genialment sel·leccionada, qui és el mafiòs més gran?

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»

Anònim ha dit...

I'm impressed with your site, very nice graphics!
»