Cap on vas Catalunya? (II)

I el punt de partida hauria de ser preguntar-se ara, per exemple, cap on vas Catalunya? En quina direcció volem que avanci? La igualtat de forces entre CiU i el PSC-PSOE pot sedar Catalunya, perquè així també ho volen els grans empresaris, però... i els ciutadans? Aquesta guerra freda mai pot amagar el nostre sentiment de país i la nostra identitat. Si els ciutadans, per molts reptes i idees que tinguem, si no mostrem un esperit i un orgull identitaris no podem avançar amb esperances i il·lusions. Per això estem així expresident!

El mateix Salvador Cardús em comentava ahir aquesta manca de visió i la conseqüent decepció després d'anys de fredor identitària. Vostè mateix, expresident, té perspectives molt àmplies però es queda en la superfície. No va a l'arrel. És per por? No crec. Suposo que és per no remoure conciències i no malmetre el conservador teixit català empresarial. Nosaltres però, tips d'esperança, necessitem aprofundir perquè ja no podem deixar passar més temps ni perdre'l innecessàriament.

Música / Wonderful Tonight # Eric Clapton

2 comentaris:

Manuela ha dit...

I com és de contradictori el desig de fer pinya que la gent té amb la realitat dura de la vida diària. Empresaris i polítics no són suficients per a desencantar tot un país...som-hi...

Anònim ha dit...

Estic sempre d'acord amb Salvador Cardús i ens un dels nostres referents que la nostra societat no ha sabut escoltar prou