Publicat per Eduard Batlle a 4:50:00 a. m.


Jo el volia en català
Ara ja és massa tard i era d'esperar que el pregó d'Elvira Lindo acabés amb tristos resultats i amb un record que exposa l'error de la seva elecció i la tensió que es genera quan es troben els dos extrems que conviuen a Catalunya. Els independentistes van mostrar el seu rebuig al pregó, mentre que el provocadors Ciutadans-Partit de la Ciutadania van intentar una vegada més quedar com a màrtirs. I el més fotut és que per a la resta de l'Estat són aquests els màrtirs, com també la boicotejada és l'autora.
Tot plegat és una mostra més d'una provocació maquiavèl·lica que no ens mereixem. És clar que Elvira Lindo pot fer el pregó i té qualitats per pronunciar-lo, només faltaria, però hi ha accions de sentit comú que no toquen. Tornem a les qüestions d'Estat que Catalunya no té. És tan fàcil imaginar l'error com pensar que un escriptor català pugui fer el pregó des del balcó de l'Ajuntament de Madrid per a les festes de San Isidro. A Gallardón, per molt modern que és, mai se li passarà pel cap i si per una bogeria mental se li passés, ja hi hauria algú que li pararia els peus. I aquest algú és tan important, potent, respectat i silenciós que a Catalunya per desgràcia no tenim i trobem a faltar quan passen coses com que algun iluminat pensi en Elvira Lindo per dir el pregó.
Música / Don't Know Why # Norah Jones

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)