El negoci de l'Estret
Aquesta imatge de fa quatre dies és prou eloqüent per demostrar què passa a l'Estret i per comprovar que només patim el "bla, bla, bla" dels nostres governants perquè el drama no s'atura. Podem admetre que és un patata catenta a les mans i despatxos de molts polítics però això tampoc hauria de ser cap excusa perquè s'intentés resoldre d'una vegada. Amb o sense la Unió Europea. I per què no es posa fi al problema? És més... per què vindran més i més pasteres? On són los solucions? I per què predominen tant els interessos?
La situació té dues lectures. La primera és la incompetència dels nostres governants alhora de negociar amb els països exportadors d'esclaus perquè uns bons acords comercials, segur que posarien fi al problema. Els tenim per res i són més espavilats i exigents del que ens pensem. I la segona tesi se sosté purament en els interessos: tant de països com l'espanyol com, per esmentar un cas, el Senegal. Si partim que els senegalesos que resideixen a l'Estat suposen un 20% del PIB del seu país i que la immigració beneficia a l'Estat espanyol d'un 3% del PIB, la barreja d'interessos està demostrada.
El govern senegalès, per tant, pretén que vinguin més i més esclaus perquè així continuarant enriquint-se només uns quants, que potser ni resideixen al Senegal. I l'executiu espanyol vol que els subsaharians continuïn jugant-se la vida en les pasteres perquè, una vegada arribin a les Canàries, després seran la mà d'obra i faran augmentar el PIB una mica més. Si la darrera pujada és del 3% gràcies als immigrants amb papers, doncs potser seria del 6% si es calculessin els esclaus que treballen sense tenir la situació regularitzada.
Música / Cose Della Vita # Eros Ramazzotti / Tina Turner

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

Jo m'inclino a pensar que els gestors d'aquest drama són molt més incompetens del que podriam sospitar.
Crec que és més un tema de burocràcia incomptent, que de lucre premeditat de la misèria.
A Espanya i a Catalunya se n'ha fet molta de demagògia en aquest tema. Recordem els "papers per a tothom". Això té també aquesta mena d'efecte en la immigració. Això és el paradís. Enlloc més s'actúa amb aquesta incompetència.

Manuela ha dit...

Les parabòliques, Internet, són alguna cosa més que tècnica. Si veus el paradís en directe, hi vols ser-hi i no hi pots fer més. Interessos, informació, imatges, tot plegat com sempre, té més lectures del que sembla...love tina turner...