Primer dia

Comença l'escola i torna la normalitat a la nostra societat. Sempre que s'inicia un nou curs hem de suportar les falses demagògies de personatges que no es creuen l'Eduació amb majúscules i, a més, ens volen donar lliçons de com s'han d'educar els infants. Cada any encetem l'agenda escolar de setembre a juny amb moltes aspiracions, però Catalunya els reptes que necessita encara estan en l'imaginari. Els polítics, lògicament, es basen en les especulacions, tot i que el conseller Joan Manel del Pozo té credibilitat perquè creu en el seu rol.

Per començar, sempre s'ha parlat del dèficit de les infraestructures. I continuem igual: érem sis milions i teníem barracons i ara que en som set, estem en mòduls prefabricats. És aquest el nostre destí: el de viure i educar-nos amb mitges veritats. L'altra realitat és que aquest sistema no és divertit, que no ho ha de ser, però necessita més dinamisme i obrir les pautes a nens que són mòbils, astuts, hàbils i que prioritzen més que ningú el col·lectiu. Ells no duen rellotge i són escolars lligats a uns mètodes massa rígids. I motivar el professorat, que massa vegades se sent abandonat, i crear uns equips de direcció que siguin professionals i no simples controladors del Departament. I els tècnics policies, a fer estudis.

Ahir tot feia olor a nou: una olor especial i màgica. Seria il·lusionant que no es perdés i que, entre tots, polítics, tècnics, directors, professors, alumnes i pares, mantinguéssim l'esperança perquè el que s'anomena societat del coneixement és una eina essencial per garantir la igualtat d’oportunitats; és a dir, que una vegada acabada l’etapa d’ensenyament obligatori, els alumnes tinguin les mateixes possibilitats per formar-se com a persones.

Però hem de veure l'ampolla mig plena, desacomplexar-nos i apostar per un sistema més atrevit de conceptes. Per començar, la foto del company i fotoperiodista Jordi Soler és una proclama a l'esperança. Nens lliures i jugant.

Música / People Have The Power # Patti Smith

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest article, que venint d'algú de fora del sistema, és encara més important. No sempre s'entèn el que necessiten els nens i els profes...ho has captat perfectament...i amb música inclosa...fes-ne més...