Cap on vas Catalunya? (I)
Jordi Pujol va pronunciar ahir una conferència a Òmnium Cultural de Barcelona i va definir com a conclusió que “Catalunya viu un moment molt decisiu” i va alertar del gran repte que té plantejat el país. Totalment d'acord! Catalunya està ara en fase morta després del Pujolisme i el Maragallisme. La primera etapa va ser, sens dubte, massa extensa. I la segona, potser massa breu perquè calia la transició esperada. Però en funció de com s'havia plantejat l'ecuació, la resultant ha estat més o menys l'esperada. Ara, un dels grans objectius és la cohesió, però en aquest moment de tantes transformacions ja és hora de demanar canviar el xip, moure els conceptes i acceptar els riscs.
I Pujol deia a Òmnium: “El punt de partida és complicat, atès que la impressió general és que en el país hi ha desconcert i desorientació, i políticament una certa frustració”. Perfecte! Però, en part, sàpiga que són les conseqüències dels seus últims anys. La seva trajectòria no es mereixia aquest final però si com defensa, la causa en va ser l'escenari polític, ara en tenim un altre d'escenari: el de la identitat. Més profund, més potent i més perillós. I necessari, tan necessari perquè el nou Estatut ha mort abans de néixer i els ciutadans, cansats de tantes esperances, ja ens coneixem totes les respostes i ara exigim canviar les preguntes.
Música / Belfast Child # Simple Minds

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

CiU no va preparar gens el dia "després" que en Pujol digues adéu.
Per això som en aquesta cruïlla, que més tard o més aviat havia d'arribar.

Manuela ha dit...

Què fàcil pontificar ara Sr. Pujol i què difícil fer política real, sense caure en demagògies. La identitat i la seva definició és la lluita entre la raó i el cor. Poca broma amb les emocions que són les que ens identifiquen. La raó sempre va un pas endarrera.