Publicat per
Eduard Batlle
a
1:00:00 a. m.
El "Visa pour l'image" s'ha fet major d'edat
Ja són divuit les edicions del Visa pour l'image de Perpinyà. Aquest festival internacional de fotoperiodisme ha consolidat el seu projecte perquè la ciutat s'ha abocat a un repte que semblava que només podia interessar a fotògrafs i periodistes. Però quan veus els comerços de la ciutat amb fotografies, records per commemorar l'exposició i una bona organització, lloes que aquesta idea s'hagi fet gran. Entre els treballs, hi ha fotoperiodistes del Diari de Terrassa, La Vanguardia i El Periódico i també Miquel Ruiz, company de fatigues, amb mostres dels testimonis recollits amb l'ONG Fotògrafs per la Pau. Una bona causa més.
En general i com era d'esperar, les imatges dels fotoperiodistes tenen un nivell altíssim, un recull de sensacions imponent i un respecte per la imatge en blanc i negre molt admirable. Tot i que, per desgràcia, l'objectiu de les càmeres està enfocat a tantes de les tragèdies bèl·liques que pateix aquest planeta que no s'entén com, encara, no s'ha creat cap organisme a nivell mundial que pugui tenir un grau de credibilitat com per a què s'aturin d'una vegada els conflictes. És per això que degut a les tantes i tantes víctimes civils, les imatges d'aquests fotoperiodistes encara tenen més sentit i emoció.
Música / Amélie m'a dit # Elizée
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
El blanc i el negre, tots els colors i la manca de color...no hi ha expressió més colpidora. La realitat a bocins encara frapa més. Capturada i inamovible per remoure'ns la conciència.
Captadors d'imatges + captadors d'idees .... espero que pel nostre bé no ens faltin mai i ens segueixin mostrant la realitat... que genial que hagi sigut a Perpinyà ... Catalunya Nord
Felicitats per aquest article i pel detall amb els companys de professió com jo
Very nice site Edward.
Merci beaucoup pour cet article
Fragments de la vida , vides fragmentades, somnis trencats , no importa si els somnis eren en BN o color.
El Visa de Perpinyà com un gran dit acusador ens senyala a tots com a corresponsatbles del desgavell del mon
Una vegada mes la riquesa i misèria del fotoperiodisme surt a la Llum
Miquel Ruiz
Publica un comentari a l'entrada