Publicat per Eduard Batlle a 1:15:00 a. m.


I per què tanta polèmica?
Som en l'època de les democràcies modernes a la nova Europa i sembla que les reivindicacions històriques ja no tenen sentit quan es parla dels estats sense fronteres. Des d'un punt de vista cosmopolita aquest argument pot tenir sentit, però què seria dels països sense la seva història? Ja no parlem de tradicions, costums, llengua, teixit industrial, turisme...
Estem obligat a pensar només en l'Europa uniforme, comercial, cada vegada més anglosaxona i depenen de les directrius i els lobbies de Brussel·les. O tenim dret a pensar en el nostre propi destí com a nació i integrat en un gran maremàgnum d'estats, entre els quals hi ha Catalunya. La lluita cap a l'autoderterminació sempre ens engrandirà de la mateixa manera que va transformar els països que algun dia ho han arribat a ser.
De moment, encara petites coses com aquest anunci sobre la promoció de les seleccions catalanes no ens fa normals als ulls dels altres. És per això que hem de tenir el sentiment que juguem a pit descobert i que sempre perdrem el partit per molt bé que juguem i per superiors que siguem al contrari. Però de les derrotes també se n'aprèn perquè només fan que enfortir-nos per veure el nostre futur més proper.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)