Bloc de l'Eduard Batlle

L'aeroport del Prat era part del Nou Estatut i encara és una reivindicació important del nostre futur. Però conquerir el control d'aquesta infraestructura es convertirà en una súplica impetuosa. Ahir mateix, en vam tenir l'exemple evident: el PSOE i el PP van acordar tombar al Congrés una moció de CiU instant el govern espanyol a constituir un consorci, amb representació de la Generalitat, que gestionés l'aeroport. Era d'esperar la negativa, d'acord, però si ara que l'executiu del PSOE no té majoria parlamentària no obtenim aquest control, ja podem deixar de ser optimistes. I és que... una altra vegada patim la representació del PSOE i el PP junts. Com els uneix Catalunya!

Tan necessari és el Prat com, per exemple, no ens trobem amb les misèries de la darrera vaga laboral. Com també perquè se'n faci una explotació més comercial i eficient, quan ja sabem el boom que s'espera. Es triplicaran el nombre de vols en deu anys? O es quadriplicaran en quinze? Aquest boom és un bombó i és per això que, si finalment el govern de Zapatero decidís cedir l'aeroport, encara hauríem de topar amb tants càrrecs i secretaris generals de l'executiu espanyol que fins i tot ens ho posarien més difícil.

Els polítics sabem que tenen una imatge pública i que han de controlar els gestos, negociar, cedir, acordar... però els tècnics mai donen la cara i quan ets a Madrid, en les seus dels Ministeris, moltes vegades ja saps el que t'espera. Doncs topar-te amb el poder, el centrelisme i després d'una exposició trobar-te coses a l'estil del... ¿de qué me está hablando usted?... Contesta de l'interessat: ¡Pues de la OPA si le parece!

Música / Flying # Bryan Adams