Era d'esperar que passés amb "Salvador"

Le pel·lícula Salvador representa massa coses per a nosaltres i que combinés un respecte sobre la realitat i la causa no debia ser fàcil per traslladar-ho a la gran pantallla. És cinema i és comprensible que s'hagi buscat la comercialitat al producte en una història que va tenir un final tràgic. Davant d'aquests fets, crec que tampoc cal jugar a ser crític amb el resultat final, tot i que hi ha una càrrega de sentimentalisme exagerada.

Però ja sabem que les pel·lícules que es basen en els llibres sempre són millors els llibres -en aquest cas el de Francesc Escribano- i que una vegada posats en escena sempre domina més el factor comercial per poder omplir les sales. N'hi ha tants d'exemples i el primer que hem ve ara a la memòria és el de Ramón Sampedro. Javier Bardem va demostrar a Mar adentro el seu poder d'interpretació, doncs a Salvador és Daniel Brühl qui, tot i la seva joventut, és converteix en el millor de la pel·lícula de Manuel Huerga per la seva sobrietat i adaptació al drama.

Però això no és tot, ara han sortit cercles propers a Puig Antich i han fet una crida en contra de la pel·lícula amb un manifest que es pot consultar a Internet. Doncs per molta crítica que rebi el producte, això encara l'ajudarà a omplir més les butaques, com ha passat sempre fins ara.

Música / Pero a tu lado # Los Secretos

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vinc de veure la pel·lícula i no estic massa d'acord amb això que has escrit

EMFÀTIC ha dit...

He vist la pel.licula, a Madrid, i m'ha sorprés la resposta, que jo creia nula, a una obra que sentimental, com tu bé dius, inevitablement, per}o forca ben feta, tant interpretació, com fotografia com música.... sempre hi ha algú que no li sembla bé les coses... si hem d'escoltar-ho tot, mai no farem res de res....