Estic convençut que el projecte de Vicenç Ferrer a l'Índia serà valorat amb el temps. No penso que ara encara tingui la dimensió que es mereix però visites institucionals com la de Carod-Rovira i el govern català van reconeixent el somni fet realitat d'aquest missioner català, en un dels racons més pobres del món. La imatge del líder republicà, compungit en un dels hospitals i al costat d'Anne Ferrer, m'ha generat aquesta reflexió.

Vicenç Ferrer té una biografia de pel·lícula i ara, complert bona part dels seus projectes, va recollint els resultats. La fundació va començar per ajudar com podia als més desafavorits però és en els darrers anys quan ha pogut dimensionar la solidaritat. Ja no és el solament el concepte de l'alimentació sinó que la fundació projecte una gran causa social per fer realitat una ciutat de milers i milers d'habitants. Són atencions en sanitat, educació, agràries, habitatges, comercials... tot un combinat de projectes que permeten pensar que la fundació, sense fer un gran soroll, ha donat una lliçó sobre que és la cooperació i quina és la millor manera d'entendre-la i valorar-la.


Música / Puisque Vous Partez en Voyage # Françoise Hardy & Jacques Dutronc