Publicat per
Eduard Batlle
a
1:34:00 a. m.
En camp contrari

Després de tantes esperances catalanistes, posades en escena mediàtiques, sessions parlamentàries, confiances dipositades en el tripartit, il·lusions amb Zapatero i molts diners invertits en el projecte... si aquest procés queda encallat a Madrid per acabar-ne sortint sota mínims, el resultat serà tan decebedor que sentir parlar del Nou Estatut serà una frustració. Perquè si mutilen l'Estatut, retallen un segon somni històric d'ençà la transició. I si no progressem la patacada serà tan forta que no ens quedarà ni l'excusa d'afirmar que és el PP qui governa a l'Estat espanyol.
Música / One Step Too Far # Faithless - Dido
Etiquetes de comentaris: Estatut
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tan sovint que volem anar amb el cap ben alt a Madrid que despres tornem amb la cua entre cames. Personament encara espero en la remuntada
Personalment crec que la remuntada serà complicada. Tenim un Estatut catalanista, pero amb el nou tripartit, amb un President de la Generalitat -i no ens enganyem-, espanyolista com és José Montilla i amb l'inestimable recolçament d'ERC (i no oblidem que va votar-ne en contra)...poques coses podem esperar
Està clar que no importava com fós l'Estatut que arribés a Madrid, que d'una o altra manrea seria retallat, minorat o directament rebutjat pel sistema parlamentari o judicial espanyol.
L'Estatut havia d'arribar a Madrid de la mateixa manera com va sortir del Parlament, sense variar ni una coma, i amb la unió de tots els partits que varen aprovar-lo a Barcelona. Al final també hagués estat retallat, minorat o rebutjat, però com a mínim ens hauríem estalviat l'espectacle mediàtic d'alguns.
Bela Lugosi.
Estic totalment d'acord amb el comentari anterior.
Publica un comentari a l'entrada