Ha passat una altra vegada i són ja massa i massa problemes amb les infraestructures de Renfe. I aquesta situació genera un estat d'impotència entre els usuaris habituals més afectats amb els trens de rodalies. Quan reiteradament es repeteix el problema, necessites una garantia o, si més no, una esperança. Però amb Renfe, res! La resultant són picabaralles polítiques com altres vegades ha passat en casos com el Prestige, el metro de València, l'aeroport de Sabadell... La lamentació és que la politització de les infraestructures, la sanitat, la justícia, l'educació, l'aigua, la lluita contra el terrorisme, Iberia, etc. acabin perjudican el propi país perquè no s'ha dissenyat amb una finalitat concreta sinó que ja han nascut amb un objectiu concret.


Com que la crisi de Renfe continua passant i no és cap consol -amb l'agravant de la ministra de Foment-, s'afegeix al conjunt de deutes que patim els ciutadans i que semblen no tenir solució, independentment de qui ens governi. Són els problemes de l'habitatge, la inseguretat ciutadana, les llargues llistes d'espera, la gestió de l'educació... Tot plegat, acaba sumant i com que cada vegada suma més, es demostra a les urnes, on cada vegada més queda palès l'equidistància entre les preocupacions reals dels ciutadans i els interessos de la política.
Música / Symphonie # Silbermond

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats Eduard per la teva incorporació com a comentarista dels poliblocs. Crec que val la pena llegir-te i sistemàticament ho faig.
Endavant , la feina ben feta és un plaer!