El fa una dècada referent esportiu de l'Estat espanyol José María García va deixar en l'anonimat les dades que va presentar ahir el CIS, que pràcticament el seu interès estava en com quedava el PSOE després de l'atemptat d'ETA a la terminal de Barajas. Era d'esperar que el PP retallés la diferència però és tan obvi que gairebé et dóna la sensació de per què veritablement serveixen aquests indicadors. Ja sabem que les maquinàries dels partits cada vegada estan més pendents d'aquests tipus d'estudi però la valoració dels propis polítics a títol personal és una dada secundària i que cal relativitzar. Seria com valorar un futbolista o jugador de bàsquet cada setmana en funció de la puntuació dels periodistes. La societat no està pendent d'aquests detalls sinó dels efectes potents, amb més credibilitat o menys, com els del mateix García a Televisió Espanyola. La tendència és aquesta des de fa molts anys i ara no la canviarem: interessa el soroll mediàtic, les paraules al vent, més que el detall precís de com actuen els indicadors. És per això que cal posar a tots dos al seu lloc: el CIS com a una estadística freda, freda i el conegut butanito, com el que era quan tenia encara més ego personal, un estrident interessat.
Música / Don't Ever Go Away # Eriko Ishihara Trio
Etiquetes de comentaris: Periodisme, Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada