Bloc de l'Eduard Batlle

Publicat per Eduard Batlle a 11:14:00 p. m.

El millor premi per a Buenafuente

Amb tota la diguem-ne modèstia del món, l'Andreu Buenafuente li ha comunicat a la Federació d'Associacions de Ràdio i Televisió que no està a "l'alçada" per recollir el premi de Micròfon d'Or que li han atorgat perquè l'altre guardonat és Federico Jiménez Losantos. Chapeau Andreu! Ja tocava que algú pogués desmarcar-se de la Brunete mediática en un moment més oportú i, a més, amb elegància. Buenafuente, dixit: "No puc comparar-me, de cap manera, a l'esmentat periodista, i és per això que declino amb tot el respecte a la seva institució el premi que m'han concedit".

I que consti que en la mateixa línia també s'hi ha mostrat el periodista Luis del Olmo que, com a president d'honor dels premis, es va oposar a concedir el guardó al periodista de la Cope, però no ho va aconseguir i el jurat va guanyar en la votació.

De fet, aquest no és el primer premi que rebutja l'humorista de Reus que, molt sovint, declina els guardons que li concedeixen i prefereix que quedi en l'anonimat per no desmerèixer els guanyadors que després ocupen el seu lloc. Amb la finezza que en ell és habitual podia haver dit que el proper dia 21 d'abril, a Ponferrada, el seu Micròfon d'Or el recollís el mateix Losantos i després se'l confités.

Música / Old Man # Neil Young

2 comentaris:

Anònim ha dit...: Bon dia Eduard i amics,

com saps treballo a cavall entre diverses capitals europees on te seu el grup d’empreses on treballo. Quan per qüestions corporatives em toca anar a Madrid, et puc assegurar que es nota l’ambient irrespirable que allà es viu. A nivell empresarial és brutal. La competència fa por i quan amb qui es competeix es contra consells d’administració perifèrics com ells diuen llavors dona pànic. A nivell polític la pressió és irrespirable, els diputats que conec i que treballen allà sempre em traslladen aquesta impressió d’olla a pressió a punt d’explotar en qualsevol moment. Tot és motiu de confrontació i la crítica, les rodes premsa, els mals rotllos son una constant. Una diputada catalana molt blocaire, em dia en un dinar que allà t’has de buscar la vida perquè ningú t’ajuda, ni els teus i que o entres en alguna guerra o et quedes fora de joc i perds oportunitat de continuar. He dit guerra, no grup de pressió. Però si hi ha algun lloc on el tema s’ha fet absolutament angoixós es a la premsa. A tots nivells. Els diaris allà son 2: el mundo i el país. la resta no conta. Els diaris catalans no els llegeix ningú i els succedanis tipus La Razon, Abc i altres son acompanyants de la gran batalla que es lliuren els dos grans. A la tele la guerra amb Telemadrid no te comparació amb res que haguem vist aquí. Però la batalla real, l'olla a pressió i la guerra oberta està a la ràdio. Losantos és un líder de primer ordre allà, superant a Francino en totes les franges horàries. Ja no parlem de Luis del Olmo, Herrera i cia. A Catalunya el repartiment de les ones és molt més racional i menys sectoritzat. Rac 1, Catalunya Radio,... fan de frontera. Aquí no podem imaginar que seria que el 60% de la gent que escolta la radio escoltes un terrorista com aquest. L’èxit de alguns temes com el 11-M vs ETA o les manis contra el govern s’han d’entendre des de aquest punt de vista. Buenafuente ha fet bé, ha obert la porta i que entri aire però se’l menjaran a Madrid i poc es podrà fer. Molt em temo que l’aventura per les Espanyes està tocant final. No serà ara mateix, però si Buenafuente no va suportar la pressió mediàtica a TV3 amb la Cossa Nostra, ara no té ni idea d'on s'ha fotut.

Sap greu. Per qualsevol cosa no dubteu en escriurem... sempre torno.; 11:35 a. m.
Anònim ha dit...: Buenafuente és un cavaliere, i el premi és el que tots li dem cada dia, quan el mirem...nomès així podrà soportar la pressió..; 6:00 p. m.