Bloc de l'Eduard Batlle

El distanciament de Joan Carretero respecte d'Esquerra cada vegada té més força. D'entrada, pensava que Reagrupament.cat seria una operació que, més endavant, ERC podria assumir tot i el desgast i reubicar-la com en el seu moment va fer, per exemple, Convergència amb Unió. Però segons em confirmen dos dirigents d'ERC propers al nucli dur, el diàleg està trencat absolutament. I l'exemple és el d'aquest cap de setmana, amb la trobada a Puigcerdà entre Carretero i Joan Puigcercós, en la qual no es van ni saludar.

El moviment de Carretero denota que Esquerra ja és un partit que es comença a fer gran i s'encamina a patir el mals dels qui han governat, com ara CiU i el PSC. Voler agrupar tota la ideologia d'esquerres, catalanista i independentista té un preu i quan s'està al poder és evident que hi ha peatges que no es poden pagar. Li va passar a Pujol i ara li està passant a ERC amb la reedició del tripartit i amb el suport a un president del perfil de José Montilla.

Potser Esquerra no voldria fer aquest tipus de viatge a la Generalitat, però en donar el "si", almenys entenc que ara, pel bé de Catalunya, hagi de jugar les seves cartes i esperar fins a les properes eleccions. No caure en els errors dels darrers tres anys és important i lloable per a l'estabilitat del país, però per contra això genera crítiques i pagar peatges com els de Carretero.

Música / Comfortably Numb # Van Morrison & Roger Waters