Sempre hi ha un camí
La setmana passada i al final d'una conferència vaig dialogar distesament amb directors de centre sobre el futur de les TIC i la influència en el món educatiu. Els canvis tan profunds que ha patit l'ensenyament en tan poc temps no és fàcil d'interpretar per a la nostra societat i els protagonistes de l'educació, per exemple, tenen un mèrit que poc sovint se'ls reconeix. Els canvis són necessaris perquè la nostra societat avança ara a aquesta velocitat però perquè l'educació si pugui adaptar també són calen inversions i mesures perquè es pugui realitzar aquest salt de qualitat amb garanties.
Entenc que el professorat, sobretot el de pública, tingui tants fronts oberts a l'aula que es comprensible que les TIC quedin en quart o cinquè terme. Però també és lloable intentar fer el primer pas per avançar i no tenir por als canvis, ja que és qüestió d'actitud. Un exemple, en forma de primer pas, com a idea: llegeixo a Vilaweb una notícia sobre un concurs de blocs per a estudiants de secundària que convoca la revista Futura de la Universitat de València. Com va dir John Kotter a la contra de La Vanguardia: "Deixi que el canvi sigui el seu millor amic".

Música / Love Generation # Bob Sinclair

2 comentaris:

Dolors ha dit...

Crec que el professorat tan de primària com de secundària ens els darrers anys s´ha posat molt al dia en tema de TICs. Hi ha un treball ferm en tics i aprenentatge significatiu i si no fixeu-vos en la quantitat de webqüest que s´estan treballant en el món educatiu.

Anònim ha dit...

Animar, motivar i incentivar els profes és un concepte que no està massa de moda sino tot el contrari. Gràcies